Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Discurs d'odi…
Curiós.
Tot el que es pretén obligar a acceptar que vulnera principis humans bàsics el que provoca es tot el contrari: resistència.
La persistència provoca resistència i la resistència persistència… i entrem en un bucle molt difícil de trencar… i a això ara li diem “discurs d'odi”.
Crec que la intel·ligència mínima a la qual d'apel la avui dia hauria de permetre'ns trobar unes vies alternatives al que esteu fent ara: seguir “la moda” del políticament correcte (però tan absurdament irresponsable).
Tota una transformació ideològica cultural basada en la correcció política de l'agenda 2030, la dissidència serà castigada amb la llei d'odi, la policia del pensament ja és una realitat.
Respondre
En el seu bonic i banal discurs, més enllà d'incloure tots els llocs comuns del que és politicament correcte i fonamentat en apriorismes ideològics però intocables, tracta una de les claus del pensament únic imperant:
-qualsevol crítica serà presa com a "Discurs d'Odi"
Meritocràcia i no empoderament.
Respondre
El Llibre Blanc de la Igualtat: des de la seva direcció tècnica a la bibliografia utilitzada, ens indiquen que no hi ha més idees que copiar allò que a Espanya, sobretot Catalunya i més concretament Barcelona diuen sobre el tema.
RespondreEls nostres polítics, (no importen sigles), segueixen borreguilment els dictats sense plantejaments propis.
..per què llavors gasto en polítics i administració?
Tot el que fan és agafar allò de fora i posar-li l'etiqueta de "Andorrà".
Contractem una empresa per gestionar-nos i copiem directament les escombraries dels nostres veïns, (exactament igual que ara).
Serà igual però més barat i potser encerten més (i si no, els podem demanar reponsabilitats).
I l'articulista podrà continuar fent els seus viatges i articles i parlar de feixismes i altres llocs comuns.