Foc i lloc

Sense por

“És necessari un reconeixement al gran esforç que hem fet com a país”

Creat:

Actualitzat:

Ja és tradició que tant a casa nostra com a molts altres països els governants facin un discurs en aquestes dates, aprofitant l’acabament de l’any, per a fer-ne un balanç i sobretot per a encarar el nou. Del parlament del cap de Govern em va semblar essencial fer-ne la lectura, més enllà del contingut, del seu to: es va mostrar clar i sobretot serè. I crec que aquests dos qualificatius també reflecteixen el rumb actual del país. Si fem marxa enrere, de clars, des del primer moment se’n va ser, en anunciar unes reformes que podien posar en entredit dècades de bonança econòmica basada en un model que s’esgotava. El que en política no és gens fàcil és fer-ho des de la serenor. “Els andorrans no hem de tenir por d’explicar allò que som”, deia el cap de Govern. Hem fet, com a país, un gran esforç per a poder fer realitat aquesta transformació –en tots els àmbits– que ha portat Andorra a mostrar-se al món per reivindicar el lloc que li pertoca al mapa polític europeu, en primera instància, i també mundial. “Les andorranes i els andorrans hem demostrat que continuem tenint la capacitat de llegir els esdeveniments i adaptar-nos als canvis”: és aquest tarannà nostre que ens porta a arremangar-nos quan cal. Efectivament, no fa pas gaires anys que ens trobàvem a les antípodes d’un estat modern, i homologat, i ens podem legítimament enorgullir (o treure pit, com diuen alguns) de tot el que hem avançat. Podem enorgullir-nos de la feina feta i compartir-la amb tothom –sense excepció– perquè aquesta és el resultat d’un esforç del qual han pres part moltíssimes persones al llarg de la història: prenent decisions enmig d’un context d’incomprensió i d’immobilisme, motivades per la tan humana por a allò incert i/o desconegut. Avui tenim les eines per esvair aquesta incertesa i poder utilitzar les claus per obrir el futur en el qual Andorra entra amb pas ferm. Aquest orgull generós és, fins a cert punt, sa i necessari perquè ens ajuda també a estar segurs que podrem seguir lluitant i avançant en aquelles fites i objectius que encara tenim pendents: perquè ens hem demostrat a nosaltres mateixos que podem i ho sabem fer, malgrat que això impliqui sacrificis. Aquest orgull ens ajuda també a carregar piles per rectificar quan ens equivoquem, no defallir i mantenir la vista fixada en el punt de l’horitzó on volem arribar.

tracking