El conflicte català afavoreix la banca

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va admetre ahir que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya pot propiciar l’arribada de dipòsits bancaris a Andorra. “Els diners són els primers que es mouen en situacions convulses per tal de trobar algun refugi segur”, va indicar Cinca, que hi va afegir que aquests dipòsits “seran ben rebuts”, per matisar que tots han d’estar sotmesos a la normativa vigent de transparència. Ho va indicar en resposta a una pregunta d’un assistent a la sessió del matí de l’Andorran Financial Summit, que es va celebrar en un cèntric hotel d’Andorra la Vella. També se li va demanar si s’havia notat un increment en l’arribada de diners de Catalunya, pregunta sobre la qual no es va voler pronunciar.

A la tarda, qüestionat en roda de premsa per la possibilitat que el procés d’autodeterminació de Catalunya hagi afavorit l’arribada de dipòsits, el president de torn de l’Associació de Bancs Andor­rans (ABA), Pedro González, va admetre que “s’ha constatat un interès”, però va indicar que no podia quantificar-lo perquè “no és un augment tan significatiu”. Va assenyalar el fet que atraure dipòsits sempre és bo, però va advertir que tots els diners que puguin arribar han d’estar perfectament regularitzats, ja que “la banca andorrana ha deixat enrere la seva condició offshore”.

Per últim, va indicar que el veritablement important per a la plaça financera andorrana no és quants diners puguin arribar. “No és que no ens importi la situació que es viu a Catalunya, però el que més ens preocupa és que la plaça adquireixi l’estatus de centre financer modern”, va dir.

Més dipòsits a la banca

Sigui o no pel conflicte català, el que és un fet és que de moment durant el 2017 (del gener al setembre), la banca ha incrementat en l’1,5% els recursos gestionats respecte del tancament de l’any 2016. Ja superen els 46.000 milions d’euros i la meitat d’aquests dipòsits es gestionen des de fora d’Andorra. “El procés d’internacionalització que la banca va iniciar fa ja més de 15 anys ha demostrat ser un encert”, va indicar en la mateixa trobada amb els mitjans de comunicació la directora de l’ABA, Esther Puigcercós.

Quant a l’afectació que està tenint a les entitats l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic a partir de l’1 de gener que ve, González va assegurar que ha estat més gran l’impacte en la gestió del procés que no pas en els recursos en si. “L’impacte no ha estat molt gran perquè els volums són els que són i el procés ha acabat”, va indicar el president de l’ABA. Respecte d’aquesta qüestió, Cinca havia admès al matí no tenir quantificada la possible fuga de capitals, però va dir que “era un cost a assumir per aplicar la normativa i adaptar-se als estàndards internacionals”.

Per últim, González també es va referir a l’afer BPA. “Inicialment va ser molt dur en l’àmbit internacional perquè la marca Banca Privada d’Andorra es va associar al país i es va qüestionar tot el sistema bancari”, va dir, per admetre que tot plegat va permetre accelerar el procés d’adopció dels estàndards internacionals que ja s’havia iniciat.

Repàs a la feina feta

La sessió del matí de l’Andorran Financial Summit va servir al cap de Govern, Toni Martí, als ministres Cinca i Gilbert Saboya i al cap de la UIFand, Carles Fiñana, per explicar els “avenços” realitzats per part de l’Estat per adaptar-se en matèria fiscal als països de l’entorn. També es van fer diversos anuncis desconeguts per l’audiència, majoritàriament de fora d’Andorra, com ara l’interès de dotar el país d’un prestador d’última instància en el context europeu, la possibilitat de ser membre de l’FMI, l’emissió d’aquí a un parell d’anys de deute públic a l’estranger, l’augment a 72 països amb intercanvi de dades fiscals o que el final de la negociació amb la Unió Europea pot ser el 2020.

INFORME FAVORABLE DEL MONEYVAL

El cap de la UIFand, Carles Fiñana, va avançar ahir que el Moneyval, l’òrgan del Consell d’Europa per lluitar contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, ha aprovat la primera part de la cinquena avaluació d’Andorra. Es tracta d’una avaluació molt més dura que les anteriors i que el Principat va superar quan encara no havia aprovat la modificació del Codi Penal per incloure el delicte fiscal, ni tampoc la Llei de blanqueig de capitals. Fiñana, d’altra banda, va anunciar que la UIFand tancarà el 2017 amb la previsió de 140 sospites de blanqueig de diners.