REPORTATGE
Gossos que curen emocions
Les sessions terapèutiques amb animals adreçades a joves ingressats a la planta de salut mental de l’hospital estan obtenint grans resultats des de la seva implementació.
L’educadora canina Cristina Pitart i el seu gos ‘Tekila’, ahir a l’hospital de Meritxell.
Una educadora canina arriba a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell acompanyada del seu gos, Tekila. La imatge, fins fa poc inèdita dins d’un centre sanitari, trenca amb la rutina habitual de l’espai: un animal de teràpia interactuant amb adolescents ingressats a la planta de salut mental. La sessió comença amb un primer moment de presa de contacte i relaxació, en què el gos s’adapta a l’entorn i inicia la interacció amb els pacients. A partir d’aquest punt, la dinàmica evoluciona de manera progressiva i en un clima de reciprocitat terapèutica, en què el contacte amb l’animal afavoreix un canvi d’estat emocional necessari per començar a assolir els primers objectius de l’activitat: reduir l’estrès i l’ansietat dels usuaris. Es tracta de joves que, pel seu perfil psicopatològic, no poden sortir del centre. El gos no jutja ni qüestiona, i aquest factor contribueix a generar un entorn de confiança que facilita que els participants s’obrin i se sentin acollits.
“El gos actua com un element neutral que només aporta efectes positius als pacients”
Segons Maria Giró, responsable clínica de l’àrea infantojuvenil del centre sanitari, el taller aporta un valor afegit tant per als pacients com per a l’equip assistencial. En funcionament des de final de gener, la iniciativa ha registrat una resposta immillorable per part dels usuaris. Dins del conjunt d’activitats terapèutiques que s’ofereixen habitualment a la unitat, és una de les que concentra una major assistència, un indicador que en reforça la continuïtat. “Ha vingut per quedar-se”, assegura la doctora. En aquest sentit, destaca que la intervenció amb animals facilita l’accés inicial dels pacients als serveis de salut mental, sovint condicionat per l’estigma o la reticència. “Moltes vegades als pacients els costa venir, però activitats com aquesta tenen un component atractiu que facilita el primer contacte”, apunta, un fet que contribueix a iniciar processos terapèutics que posteriorment es poden consolidar amb altres intervencions. També subratlla el paper de l’animal dins la dinàmica terapèutica: “El gos actua com un element neutral que només aporta efectes positius als pacients.”
El gos de teràpia ‘Tekila’ amb Cristina Pitarch, a l’hospital.
Per Cristina Pitarch, directora de l’entitat Kissos –una de les dues institucions que aporten els gossos de teràpia al programa–, la iniciativa també està obtenint bons resultats. “Els animals t’ajuden a connectar amb el món real; faciliten que puguis centrar-te en tu mateix”, remarca. Pitarch explica que estructura les sessions a través de jocs, amb l’objectiu de fomentar la implicació dels participants i facilitar l’expressió d’aspectes que en altres contextos no emergirien. La terapeuta destaca l’impacte observat en els pacients al llarg de les sessions: “Per mi està sent molt reconfortant perquè veus com connecten. A vegades hi ha pacients que arriben molt tancats i, a mesura que avança la sessió, es van obrint, connecten amb el gos, es relaxen i poden expressar-se.”
“Els animals t’ajuden a connectar amb el món real; faciliten que puguis centrar-te en tu mateix”
Al darrere de la iniciativa hi ha la Fundació Aurora Fornés Padreny, que està presidida per Eduard Padreny, una entitat centrada en la millora del benestar emocional de les persones. El projecte s’inspira en experiències consolidades en hospitals d’altres països, com es el cas de Sant Joan de Déu, on la teràpia assistida amb animals ha demostrat beneficis en la reducció de l’ansietat i en la millora de la salut mental dels usuaris.
SENSE EQUILIBRI NO HI HA TERÀPIA
Al Tekila s’hi sumen com a gossos de teràpia el Bru i la Mel, de Canis Grup, que en el seu cas treballen fora del centre amb els pacients adults de salut mental.