De la direcció a la depressió

Segons es va exposar durant el judici, a final del 2023 la responsable del departament va deixar el càrrec i la treballadora va assumir temporalment les funcions directives. Tot i no rebre un nomenament formal com a directora, va liderar el departament durant gairebé un any, gestionant processos crítics i coordinant la plantilla en un context d’alta pressió i reestructuració interna. Durant aquest període, la companyia li va assignar un vehicle amb lísing avantatjós i un complement salarial, beneficis reservats habitualment a directius i a altres alts càrrecs.

El conflicte va esclatar el novembre del 2024, quan va ser rellevada de les seves funcions directives i va perdre tots els beneficis associats –inclòs el vehicle i els complements salarials– amb una simple comunicació escrita, sense cap avís previ, tal com va explicar el seu advocat. La representació legal de la treballadora sosté que mai se la va informar que la seva posició era temporal ni que els drets associats fossin limitats, fet que va desencadenar la seva baixa laboral per depressió. Segons l’advocat, la situació es va agreujar encara més quan, després de presentar la demanda, la gran cadena també va acomiadar el marit de la demandant, un gerent amb més de vint anys a l’empresa.

La defensa de la companyia va argumentar que la demandant mai va ser nomenada formalment directora i que les responsabilitats que va assumir eren temporals, destinades a garantir la continuïtat del departament després de la marxa dels superiors. Altres treballadors que van haver d’assumir funcions directives similars en el passat van corroborar que aquesta era una pràctica habitual, però afegint que normalment es comunicava formalment que el lloc de feina era temporal, una deferència que la denunciant afirma que no va tenir.

L'home de la denunciant també va ser acomiadat poc després de la demanda

Els testimonis presentats van incloure antics directors de recursos humans, responsables de finançament i operacions del grup i alts càrrecs de l’empresa, que van confirmar que la demandant va rebre formació específica per assumir tasques directives i que va exercir funcions de direcció, temporals o no. També es va precisar que els avantatges materials estaven vinculats al càrrec i podien ser retirats un cop finalitzada l’assumpció temporal.

Els informes mèdics van certificar que la treballadora va desenvolupar un quadre depressiu sever amb ansietat, derivat de la situació laboral. Tant el seu metge de capçalera com una psiquiatra que la va tractar posteriorment van corroborar la necessitat de mantenir la baixa, reconeguda per la CASS un any després de l’inici de l’absència.

La demandant reclama ara ser readmesa en el seu lloc de treball amb reconeixement de la categoria i la retribució corresponent, així com una compensació pels danys soferts. El seu advocat defensa que, fins i tot si el tribunal no ordena la tornada al càrrec de direcció, la dona hauria de ser compensada pels beneficis perduts a causa del seu relleu forçós, ja que va quedar demostrat que va exercir la feina de direcció, i la llei dicta que si s’ha exercit en algun càrrec, els beneficis s’han de mantenir, sigui un lloc temporal o no, segons va argumentar l’advocat.

La gran cadena, per la seva banda, sosté que totes les decisions adoptades estaven dins de la política interna de l’empresa i que la situació era provisional, vinculada a la reorganització interna i al context de crisi financera que afectava la cadena en aquell moment.

Les dues parts disposaran ara de 13 dies per presentar les seves conclusions per escrit, abans que el tribunal dicti sentència.