REPORTATGE
Parlem d’educació sexoafectiva
La psicòloga Mònica Martínez remarca la importància d’educar sobre la realitat de les relacions sexuals, lluny de la fantasia del porno.

Adolescents al pati de l’escola.
Parlar de sexe amb menors no és un tema fàcil, però és una tasca essencial que defensa la psicòloga Mònica Martínez, en col·laboració amb l’Associació Jovent en Risc (ADJRA). “L’important és abordar-ho amb naturalitat i, sobretot, ensenyar educació sexoafectiva des d’una perspectiva àmplia i respectuosa, que inclogui tant la part física com l’emocional i afectiva”, va subratllar la professional.
Martínez va posar en relleu que és fonamental que els menors entenguin que l’educació sexual “no consisteix només a posar-se un preservatiu o prevenir embarassos i malalties de transmissió sexual”, tot i que aquests aspectes són importants. “Cal anar més enllà i parlar sobre emocions, relacions, consentiment, límits i respecte, perquè són temes que afecten directament la seva vida quotidiana i la manera com es relacionen amb els altres”, va afegir.
El primer contacte dels nens amb la pornografia es produeix als 8 anys
Segons la guia que Martínez va elaborar conjuntament amb l’ADJRA, el primer contacte amb el porno sol arribar cap als 8 anys, fet que fa imprescindible tenir converses adequades amb els nens per preparar-los i ajudar-los a comprendre-ho de manera crítica. “Cal que entenguin que el porno és ficció, de la mateixa manera que quan veus una pel·lícula amb violència saps que no és real i no la reprodueixes en la vida real. Amb el porno hauria de passar el mateix: comprendre-ho sense confondre realitat i ficció, i entendre que les relacions sexuals reals no sempre són com apareixen a les pantalles”, va remarcar.
La psicòloga va assenyalar que la principal feina ha de sorgir de la combinació del treball a casa i a l’escola, però va insistir que hauria de ser obligatori especialment als centres educatius, ja que, tal com va explicar, “no podem obligar a ningú a parlar a casa seva d’un tema en concret, tot i que seria molt positiu que els pares també s’impliquessin”.
Martínez va insistir que una educació sexual completa i precoç és clau per a la salut emocional i afectiva dels infants, ja que els proporciona eines per prendre decisions més segures, respectuoses i conscients al llarg de tota la vida. A més, ajuda a crear una societat més informada i respectuosa amb la diversitat afectiva i sexual, reduint riscos i promovent relacions més saludables.