REPORTATGE
Grups més transparents
La sindicatura aprova nous criteris perquè els grups controlin millor la comptabilitat de les assignacions econòmiques que reben del Consell.
L’hemicicle del Consell General.
La gestió dels diners públics que reben els grups parlamentaris del Consell General tindrà a partir d’ara un marc comptable més definit. La Sindicatura ha aprovat un conjunt de criteris i indicacions que regulen com han de portar la comptabilitat els grups parlamentaris i els consellers generals no adscrits pel que fa a les assignacions econòmiques que reben de la cambra.
La mesura respon a la necessitat de garantir més claredat en la gestió d’aquests recursos i d’establir unes pautes homogènies per a tots els grups. Segons estableix el document publicat al Butlletí del Consell General, aquestes assignacions han d’estar sotmeses a una comptabilitat específica que permeti conèixer amb detall l’estat dels ingressos, les despeses i la situació financera dels grups parlamentaris.
El Consell reforça el control comptable parlamentari
Un dels punts centrals de la normativa és el control dels comptes. Cada any, els grups parlamentaris hauran de presentar els seus comptes anuals corresponents a l’exercici anterior. Aquesta documentació inclourà el balanç, el compte de pèrdues i guanys i una memòria explicativa amb la informació necessària per entendre la gestió dels recursos. Els comptes s’han de lliurar a la Sindicatura abans de l’1 d’abril perquè siguin enviats al Tribunal de Comptes, que és l’organisme encarregat de fiscalitzar-los.
El sistema també fixa què passa al final de cada legislatura. En aquest cas, els grups parlamentaris hauran de presentar una liquidació dels comptes corresponents a les assignacions rebudes durant el mandat. Aquesta liquidació es farà mitjançant una declaració responsable signada pel president del grup parlamentari. Posteriorment, la informació es publicarà al Butlletí del Consell General i també serà tramesa al Tribunal de Comptes perquè en revisi la gestió.
La normativa també preveu situacions que es poden produir durant la legislatura. Per exemple, si hi ha canvis en la composició dels grups parlamentaris o si algun conseller passa a ser no adscrit, el Consell General haurà de recalcular l’import de les assignacions econòmiques que corresponen a cada grup.
Un altre aspecte rellevant és el tractament dels romanents. Com que els grups parlamentaris tenen un caràcter temporal vinculat a cada legislatura, qualsevol excedent de les assignacions que quedi al final del mandat s’haurà de retornar al Consell General. A més, els comptes finals no podran presentar un saldo negatiu.
El document també estableix diverses obligacions de gestió i control intern. Entre altres mesures, els procediments de pagament hauran de respectar, sempre que sigui possible, el principi de mancomunació en la gestió dels fons públics. A més, la documentació comptable s’haurà de conservar durant un període mínim de sis anys per garantir que pugui ser revisada si cal.
També s’especifica què passa amb els contractes que els grups parlamentaris puguin subscriure durant la legislatura. Segons la normativa, tots aquests contractes –ja siguin laborals, de serveis o de subministrament– hauran de quedar extingits quan finalitzi el mandat parlamentari, i totes les despeses associades hauran d’estar degudament liquidades. Les obligacions contretes no podran ser assumides per possibles nous grups que es constitueixin després d’unes eleccions.
El text inclou un annex amb la tipologia de despeses que es poden finançar amb aquestes assignacions. Entre altres conceptes, s’hi inclouen despeses de personal, telecomunicacions, material d’oficina, assessoraments, traduccions o activitats formatives vinculades a la tasca parlamentària. També s’indica expressament que aquests recursos no es poden destinar al pagament de salaris o dietes complementàries als consellers generals.