Ensenyat reivindica el valor de la Constitució davant els retrocessos democràtics globals

El síndic general, Carles Ensenyat, ha reivindicat avui el text constitucional com a garantia fonamental de les llibertats i de la limitació del poder públic, en el discurs pronunciat amb motiu del 33è aniversari de l’aprovació de la Carta Magna. Durant l’acte, ha alertat també dels retrocessos democràtics que s’observen en diversos llocs del món i ha defensat la necessitat de preservar tant el constitucionalisme com l’ordre internacional basat en regles. En la seva intervenció, el síndic ha recordat que el 14 de març de 1993 el poble andorrà va exercir el poder constituent, és a dir, la capacitat sobirana de dotar-se d’una constitució. Segons ha assenyalat, aquest poder és l’origen de tot l’ordre institucional d’una democràcia i es troba per damunt dels poders constituïts, com el legislatiu, l’executiu i el judicial.

El síndic ha remarcat que la Constitució no és només un text normatiu, sinó “un pacte fonamental de convivència” que reconeix drets, estableix límits a l’exercici del poder i garanteix la llibertat de la ciutadania. En aquest sentit, ha subratllat que la separació de poders i els sistemes de control recíproc entre institucions són elements essencials per preservar la qualitat democràtica.

Durant el discurs, el síndic ha destacat que el constitucionalisme modern es fonamenta precisament en la limitació del poder públic. En el cas andorrà, ha recordat que la Constitució ordena i limita l’actuació de totes les institucions de l’Estat, inclosos el Coprincipat, el Consell General, el Govern, els comuns i el poder judicial.

Tot i que Andorra no sortia d’un règim dictatorial quan va aprovar la seva Carta Magna, el síndic ha defensat que les constitucions no es creen només com a resposta a situacions concretes, sinó com un sistema institucional amb vocació de perdurar i de garantir els drets i les llibertats de cara al futur.

Preocupació pels retrocessos democràtics

Una part destacada de la intervenció s’ha centrat en l’evolució del context internacional. El síndic ha advertit que en diversos països s’estan produint tensions i retrocessos democràtics que posen en qüestió els principis de l’estat de dret i del constitucionalisme. En aquest sentit, ha citat les reflexions de diversos dirigents internacionals que alerten d’un ordre mundial cada vegada més marcat per la competència entre potències i la política de poder, en detriment d’un sistema basat en normes i institucions multilaterals.

Segons ha assenyalat, aquest canvi d’escenari posa de manifest la importància de defensar els principis que han sustentat l’ordre internacional de les darreres dècades, així com les institucions creades després de la Segona Guerra Mundial. Davant aquest escenari global, el síndic ha plantejat una reflexió sobre quin lloc ha d’ocupar Andorra en el món actual i com s’ha d’adaptar a un context internacional que canvia ràpidament. Ha admès que no hi ha respostes simples, però ha defensat la necessitat de mantenir una relació sòlida amb l’entorn geopolític europeu.

En aquest sentit, ha subratllat el valor d’un espai polític i jurídic basat en el constitucionalisme, l’estat de dret i la protecció dels drets humans, i ha remarcat que la pau, la seguretat i el respecte als drets són condicions fonamentals per al desenvolupament de qualsevol societat.

Reconeixement al paper de la societat civil

El discurs també ha posat l’accent en la importància de la societat civil en la qualitat democràtica del país. El síndic ha recordat que els drets i llibertats reconeguts per la Constitució es concreten també en el teixit associatiu, les entitats i les organitzacions socials. Segons ha afirmat, una societat civil activa contribueix a reforçar la democràcia perquè canalitza inquietuds, articula propostes i enforteix el vincle entre la ciutadania i les institucions.

Per acabar, el síndic ha recordat que amb l’aprovació de la Constitució el 1993 la ciutadania d’Andorra no només va establir una arquitectura institucional, sinó que també va dipositar una confiança en el futur i en les generacions següents.

Per això ha conclòs apel·lant a mantenir-se fidels al pacte de convivència expressat en la Carta Magna i a continuar avançant cap als seus ideals de llibertat, drets i democràcia.