RELACIONS AMB EUROPA
La no adquisició d’un banc de San Marino pressiona l’acord amb la UE
Bona part dels eurodiputats búlgars es van abstenir en la votació de l’11 de febrer
Votació, l’11 de febrer, al Parlament Europeu.
Un intent fallit d’adquisició de la Banca di San Marino per part d’un grup inversor búlgar ha desencadenat una polèmica financera i judicial al microestat que podria tenir repercussions en el procés d’integració del país amb la Unió Europea, que va de la mà amb el dossier que també manté obert Andorra, com recullen diversos mitjans de l’estat veí d’Itàlia. L’operació manté milions d’euros bloquejats, investigacions judicials obertes i advertiments sobre la transparència del sistema financer de San Marino en un afer que ja es considera d’“Estat”, segons diaris del país.
“El procés encara no ha conclòs, però el resultat polític és extremament significatiu”
La possible venda es va començar a gestar a final del 2024, quan la fundació Ente Cassa di Faetano, principal accionista del banc, va decidir explorar la venda d’una part significativa de la seva participació per reforçar el capital de l’entitat. A principi del 2025, el grup inversor búlgar Starcom va presentar una oferta d’uns 36,7 milions d’euros per adquirir el 51 % de Banca di San Marino, una de les institucions financeres històriques del país.
La investigació manté 15 milions d’euros búlgars bloquejats
Mesos després, però, el procés es va torçar. L’octubre del 2025, la Fiscalia de San Marino va obrir una investigació per presumpta corrupció privada vinculada a contractes de consultoria relacionats amb la transacció. Paral·lelament, el supervisor financer del país, la Banca Centrale della Repubblica di San Marino, va denegar l’autorització necessària per completar l’operació, situació que va acabar fent fracassar definitivament la compra. Després de la decisió, el grup búlgar, que ja havia realitzat una injecció de capital de 15 milions d’euros en comptes del banc, va intentar recuperar els diners dipositats, però els fons van quedar bloquejats en el marc de la investigació financera oberta al país.
La primera hipòtesi posa sobre la taula l’existència d’un pla de pressió
Més enllà del conflicte empresarial, el cas arriba en un moment delicat. Tant Andorra com San Marino es troben immersos, de la mà, en el procés de ratificació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. El conflicte bancari ha despertat inquietud entre alguns responsables polítics europeus, que consideren que el cas podria afectar la credibilitat del sistema financer de San Marino. La investigació judicial va posar sobre la taula, en primera instància, l’existència d’un presumpte “piano parallelo” (pla paral·lel) per condicionar les institucions de la República. Segons la reconstrucció inicial de la magistratura sanmarinesa, aquest pla hauria estat una estratègia coordinada per pressionar políticament i institucionalment el país arran del bloqueig de l’operació financera. L’objectiu hauria estat forçar una resolució favorable als interessos dels inversors implicats en la compra del banc. Mitjans de San Marino van recollir diverses declaracions en què el secretari d’Estat d’Afers Exteriors del país, Luca Beccari, va fer referència a les implicacions polítiques de l’afer búlgar relacionat amb l’intent de compra fallit de la Banca di San Marino i va advertir d’“un intent de condicionar les institucions sanmarineses, el camí cap a la UE i, fins i tot, l’activitat judicial”. Altres veus, com la del jutge d’apel·lació David Brunelli, qüestionen la tesi del “piano parallelo” i redueixen les acusacions més greus sobre la dimensió del cas.
Abstenció búlgara
L’11 de febrer, el Parlament Europeu va ratificar la resolució sobre l’acord d’associació de San Marino i Andorra, un tràmit intermedi abans de la ratificació definitiva. “El procés, òbviament, encara no ha conclòs, però el resultat polític és extremament significatiu: 552 vots favorables de 651, amb totes les esmenes presentades rebutjades. Per tant, ha passat la versió del text aprovada per la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu”, va explicar Beccari. Tot i l’ampli suport, el diari L’Informazione di San Marino va destacar que el nombre d’abstencions també és rellevant, ja que gairebé un centenar d’eurodiputats no van donar suport explícit al text. En particular, gran part dels eurodiputats búlgars es van abstenir o van votar en contra. La resolució aprovada no és vinculant, però constitueix un pas procedimental important dins del procés d’associació entre la Unió Europea amb Andorra i San Marino i posa sobre la taula quin serà el paper de Bulgària en cas que l’acord s’acabés definint com a mixt, fet que ara mateix sembla probable, i que provocaria que s’hagués de ratificar individualment als diversos arcs parlamentaris europeus.