El relat polític de la covid

Sis anys després de l’esclat de la pandèmia de la covid-19, els exministres Joan Martínez Benazet i Eric Jover van presentar ahir, en una sala d’actes del comú d’Escaldes plena a vessar, el llibre Divendres 13. La pandèmia a Andorra, una obra en què repassen en primera persona com es va gestionar una de les crisis més grans que ha viscut el país en les darreres dècades.

El llibre combina el relat polític i institucional amb una mirada personal sobre aquells mesos marcats per la incertesa, la pressió i les decisions urgents. “És un llibre molt personal de la nostra visió, un llibre d’agraïment cap a tota la gent d’Andorra que va ser extremament responsable”, va explicar Eric Jover. Segons l’exministre de Finances i portaveu del Govern, el comportament de la població va ser clau perquè el país pogués superar aquella situació “d’una manera força positiva”.

Durant els primers mesos de la crisi sanitària, el Govern es va veure obligat a prendre decisions en qüestió d’hores, en un context d’informació limitada i d’evolució constant de la situació epidemiològica. Per a Joan Martínez Benazet, que en aquell moment era ministre de Salut, el ritme dels esdeveniments va ser tan intens que sovint deixava poc marge per assimilar el que passava. “Entraves en una dinàmica que era tan ràpida i havies de prendre les decisions tan de pressa que estaves una mica anestesiat”, va recordar.

Malgrat aquesta sensació de velocitat constant, hi va haver moments especialment difícils des del punt de vista humà. Benazet va destacar que alguns aspectes de la pandèmia van tenir un impacte emocional notable. “Hi ha alguns aspectes de la pandèmia que emocionalment ens tocaven sempre molt, com pot ser la gent gran confinada o el fet de comunicar les pèrdues que cada dia hi havia”, va explicar. També va admetre que veure “els nens i les nenes confinats i amb poques relacions socials” va ser una de les imatges més dures d’aquell període.

El llibre també aborda la dimensió més íntima de l’experiència dels dos responsables polítics. Benazet va explicar que l’obra s’endinsa “en les nostres emocions més íntimes com a ciutadans que som i que també teníem les nostres problemàtiques dins la nostra situació familiar”.

Per la seva banda, Jover va recordar el pes de la responsabilitat política en un moment d’incertesa absoluta. “El lloc de responsabilitat que ens va tocar patir als dos fa que les angoixes de les nostres decisions fossin molt presents”, va afirmar.

Defensa de les decisions

Amb la perspectiva del temps, tots dos coincideixen a defensar les decisions adoptades. Benazet va destacar que les taxes de mortalitat registrades al país van ser relativament baixes, fet que, segons ell, “vol dir que les decisions que vam prendre van ser encertades”. També va recordar que Andorra és “un país especialment fràgil davant d’una pandèmia” per la seva dimensió i la gran mobilitat de persones.