Primer expedient a una saig

La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha ordenat incoar un expedient disciplinari a una saig arran de la gestió de l’execució d’un apartament subhastat per deutes de comunitat. En una sentència del 3 de febrer del 2026, la sala administrativa revoca l’arxivament de la queixa presentada pel denunciant i considera que els fets podrien ser constitutius d’infracció disciplinària.

La resolució posa el focus en la gestió dels béns mobles que hi havia dins de l’habitatge executat. Segons exposa el tribunal, tot i que l’execució afectava únicament l’immoble, els objectes que hi havia a l’interior van acabar sent lliurats al nou adjudicatari sense que consti que se’n fes cap inventari ni cap valoració econòmica prèvia.

El Superior considera que aquesta circumstància no va ser prou analitzada quan l’òrgan disciplinari dels saigs va decidir arxivar la queixa presentada pel denunciant. Per aquest motiu, conclou que la decisió d’arxivament no estava prou motivada i ordena retrotreure les actuacions perquè s’iniciï un expedient disciplinari que permeti examinar si l’actuació de la professional va ser correcta.

El cas es remunta al desembre del 2022, quan el denunciant va presentar una queixa contra la saig després de descobrir que l’apartament que havia heretat del seu pare havia estat executat judicialment i venut en subhasta pública per un deute amb la comunitat de propietaris. Segons consta a les actuacions, el deute ascendia aproximadament a 9.500 euros.

L’afectat sosté que dins de l’immoble hi havia diversos béns mobles i pertinences personals i que aquests van ser lliurats al nou propietari sense que s’hagués fet cap inventari ni cap valoració del seu valor. En la seva denúncia davant l’òrgan disciplinari dels saigs, el denunciant argumentava que aquesta actuació li havia causat un perjudici econòmic i patrimonial i reclamava que s’investigués si s’havia produït una negligència greu en la gestió de l’execució.

L’òrgan disciplinari va decidir inicialment arxivar la queixa en considerar que la saig havia actuat d’acord amb la legislació vigent. Aquesta decisió, però, no va ser notificada formalment al denunciant, que va acabar acudint a la jurisdicció administrativa per silenci administratiu.

El TS mana investigar una saig per la gestió d’un pis executat sense inventari

El litigi s’ha anat desenvolupant al llarg de diverses fases judicials. En una primera sentència dictada el desembre del 2024, la Batllia va desestimar la demanda del denunciant en considerar que no tenia legitimació per impugnar l’arxivament de la queixa, ja que l’obertura d’un expedient disciplinari no li reportaria cap benefici concret més enllà d’una satisfacció moral.

Aquesta interpretació va ser corregida pel Tribunal Superior en una resolució posterior, el juliol del 2025, en què la sala administrativa va reconèixer que el denunciant sí que tenia legitimació per portar el cas als tribunals. El tribunal va entendre que negar-li aquesta possibilitat era excessiu, especialment si els fets denunciats podien haver-li causat un perjudici.

Retorn a la Batllia

En aquella resolució, el Superior va ordenar que el cas tornés a la Batllia perquè s’analitzés si l’arxivament de la denúncia estava degudament motivat i si l’òrgan disciplinari havia investigat suficientment els fets exposats. La Batllia va tornar a desestimar la demanda el juliol del 2025 en considerar que l’actuació administrativa havia estat suficient i que els fets ja havien estat examinats.

La nova sentència del Tribunal Superior discrepa d’aquest criteri. La sala administrativa admet que l’òrgan disciplinari va examinar l’expedient d’execució i va donar audiència a la saig, però considera que l’argumentació utilitzada per justificar l’arxivament no és suficient per descartar possibles irregularitats.

En particular, el tribunal destaca que, tot i que l’execució afectava només l’immoble, els béns mobles que hi havia a l’interior van acabar sent adjudicats gratuïtament a un tercer sense que consti cap inventari ni cap valoració del seu valor. Segons la sentència, aquesta decisió es va adoptar a partir d’una premissa no provada: que els objectes que hi havia a l’habitatge no tenien valor suficient per cobrir el deute amb la comunitat.

Aquesta conclusió, segons el Superior, es va assumir sense disposar de cap inventari ni estimació econòmica dels béns, una circumstància que podria haver causat un perjudici al denunciant. Per aquest motiu, el tribunal considera que els fets han de ser examinats amb més profunditat en el marc d’un expedient disciplinari.

La sala administrativa estima així el recurs d’apel·lació presentat pel denunciant, revoca la sentència dictada el juliol del 2025 i ordena retrotreure les actuacions al moment anterior a l’arxivament de la queixa. També disposa que l’òrgan disciplinari dels saigs incoï un expedient per determinar si els fets poden constituir una infracció en l’exercici de les funcions de la professional.

La resolució no entra a valorar encara si l’actuació va ser correcta o no, ni tampoc reconeix cap indemnització al denunciant, una qüestió que la jurisdicció administrativa ja havia descartat analitzar en aquest procediment. La sentència tampoc imposa costes a cap de les parts i és ferma i executiva.