Estadística
Més de 1.400 assalariats superaven l’edat fixada de jubilació a final del 2024
La taxa d’activitat de les persones majors de 65 anys va créixer fins al 18,1%, un punt per sobre de la del 2023

Una assemblea de la Federació de la Gent Gran.
El sistema d’indicadors de la gent gran corresponent al 2024, publicat avui pel departament d’Estadística, recull la quantitat de persones en edat de jubilació que es mantenen actives al mercat laboral. A final d’any, la població major de 65 anys la conformaven 13.430 persones, de les quals 1.424 seguien treballant: 1.402 eren assalariades i 22 es mantenien com a personal de l’administració.
La població d’aquesta franja d’edat va créixer un 4,6% respecte a l’any anterior i la que seguia treballant ho va fer prop d’un 7,1%. Amb tot, la taxa d’ocupació es va elevar al 18,1%, un punt per sobre de la de l’any anterior. El salari mitjà del col·lectiu va ser de 2.284,38 euros, un 2,7% per sobre del 2023. Cinc persones estaven inscrites al servei d’Ocupació, bé en recerca d’un lloc de treball o amb intenció de millorar el que tenien. Finalment, 37 dels accidents laborals registrats els van patir empleats d’aquesta franja.
El reguitzell de dades del document també recull l’esperança de vida, indicadors relatius als ajuts socials, el model de llar o el risc de pobresa. Sobre el primer, s’apunta que a partir dels 65 anys l’esperança de vida se situa en 21,8 anys, en agument respecte d’anys anteriors i evidenciant l’increment de la longevitat. És un fenomen més acusat en les dones, amb una esperança de vida de 23,6 anys davant els 19,8 dels homes. Del total de població per sobre dels 65 anys, hi havia 6.892 dones per 6.538 homes. Prop de 3.500 vivien sols; concretament 3.325. Les llars unipersonals de gent gran van créixer un 0,6% respecte a l’any anterior i estaven conformades majoritàriament per dones soles (1.946 llars).
El vessant econòmic apunta un increment de l’índex del risc de pobresa, passant del 22% del 2023 al 22,5% el 2024. La magnitud té en compte els ingressos per pensions i també fruit de prestacions socials. Sense pensions, s’enfila al 25,4%, mentre que sense aquestes ni tampoc ajuts de tipus socials creixeria fins al 61,6%. Sobre el suport en forma d’ajuts, l’estadística únicament fa referència a les relacionades amb el pagament de l’habitatge. El 2024 el nombre total de prestacions concedides al col·lectiu de persones grans es va situar en 595.
Un altre dels àmbits que s’analitzen és el de l’accés a les tecnologies de la comunicació, fent palesa una disminució de la bretxa digital en el col·lectiu. El 81,3% de les persones de més de 65 anys manifesta fer ús de l’Internet cinc dies o més a la setmana, mentre que un 14,0% de la població en aquesta franja d’edat afirma no haver fet servir Internet en els darrers tres mesos. Només un 3,1% d’aquest col·lectiu declaren utilitzar Internet almenys un cop per setmana, però no diàriament. Pel que fa als dispositius que fa servir la població d’entre 66 i 74 anys l’any 2024, un 91,0% utilitza telèfon mòbil, un 37,0% fa servir tauleta, un 29,9% ordinador de taula, un 28,5% ordinador portàtil i un 14,1% altres dispositius.