Història
La Universitat d’Andorra revisita el passat d’acollida del país amb una exposició sobre refugiats
La mostra fotogràfica reivindica el paper del Principat com a país d’acollida i reflexiona sobre la memòria històrica, la neutralitat i els valors humanitaris davant els conflictes bèl·lics
El rector de l'UdA, Juli Minoves, juntament amb el síndic general, Carles Ensenyat a l'exposició sobre els refugiats de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.
La Universitat d’Andorra acull del 26 de febrer al 24 d’abril una exposició fotogràfica anomenada Refugiats: Andorra, país d’acollida', dedicada als refugiats de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, una mostra que reivindica el paper del país com a territori d’acollida i espai de pas al llarg del segle XX. La iniciativa, impulsada per l’Observatori de Política Exterior i Unió Europea, vol homenatjar les persones que van trobar a Andorra “una via d’escapament i d’oportunitat per començar una nova vida” ha declarat el rector de la universitat, Juli Minoves.
Durant la presentació, el rector ha destacat que la universitat assumeix el compromís de promoure el coneixement del passat amb “rigor acadèmic i vocació de servei públic”, tot subratllant que veure les imatges “colpidores d’aquesta generositat dels andorrans” ajuda els estudiants a comprendre millor la història i els valors democràtics. “Treballar pels drets humans i la cultura de la pau forma part del nostre ADN”, ha afirmat.
El síndic general, Carles Ensenyat, ha remarcat que l’exposició interpel·la la societat actual sobre la capacitat d’acollida del país. “En aquell moment Andorra va ser capaç d’acollir més de quatre vegades la seva població, uns 17.000 refugiats de la Guerra Civil i uns 8.000 de la Segona Guerra Mundial”, ha recordat. Ha afegit que aquella decisió es va prendre perquè “la humanitat estava per sobre de la sobirania”.
El comissari de la mostra, Xavier Llovera, ha explicat que per elaborar la exposició es van consultar prop de 5.000 fotografies procedents de l’Arxiu Nacional, la Fundació Julià Reig i diversos arxius francesos i universitaris. “Moltes imatges no tenen noms i això ens obliga a continuar investigant per recuperar la identitat d’aquelles persones”, ha assenyalat, tot destacant que en alguns casos famílies han reconegut parents entre el material exposat. També ha explicat que hi ha arxius sobre els refugiats que estan a territori francès i no es poden consultar. “Estem treballant per intentar recuperar aquesta part de la història”.
L’exposició s’estructura en tres àmbits temàtics distribuïts en diferents pisos del campus i convida a reflexionar sobre l’impacte de les guerres, les qüestions identitàries i la neutralitat que el Principat va saber preservar malgrat les conseqüències dels conflictes veïns.