TRIBUNALS
L’extradició a Espanya pot acabar en suïcidi
La defensa del condemnat per abusos a Sevilla alerta del perill d’entregar l’home al país veí
La frontera del riu Runer.
El Tribunal Superior va acollir ahir la vista sobre la petició d’extradició a Espanya d’un home condemnat a cinc anys i mig de presó per abusos sexuals a les filles, en una sessió centrada gairebé íntegrament en l’avaluació del seu estat psicològic i el risc que comportaria el trasllat a l’Estat veí del sud. La vista va tenir lloc després que el Tribunal de Corts ja avalés al gener el lliurament de l’acusat a les autoritats espanyoles.
La defensa va insistir que l’extradició podria tenir conseqüències “catastròfiques” per a l’home, que pateix diversos trastorns –entre els quals trastorn de l’espectre autista, dèficit d’atenció i depressió severa– i que ha protagonitzat intents de suïcidi que han requerit hospitalització. Segons la lletrada, el trasllat podria desencadenar un risc real i immediat d’autòlisi, ja que el condemnat depèn gairebé exclusivament del suport emocional de la seva nova família, resident al Principat.
La Fiscalia en demana l'extradició i diu que Espanya pot protegir el condemnat
L’advocada va remarcar que l’acusat va intentar suïcidar-se l’agost del 2025 amb una ingesta de pastilles i que la mort sobtada del fill de 18 anys el desembre passat va agreujar encara més el seu estat mental. També va explicar que la filla menor té autisme i que està en seguiment pel sistema sanitari andorrà, fet que –segons la defensa– situa tota la família en una situació de vulnerabilitat extrema.
“La pèrdua de contacte amb la seva família i el trasllat a Espanya serien el detonant que podria posar en risc la seva vida”, va sostenir la lletrada, que va proposar com a alternativa que el condemnat compleixi la pena a Andorra per protegir la seva salut mental i així preservar el nucli familiar.
La Fiscalia, en canvi, va demanar confirmar l’extradició, argumentant que la petició espanyola compleix tots els requisits legals i que les patologies descrites no constitueixen una “gravetat excepcional” que justifiqui denegar el lliurament. Segons el ministeri públic, Espanya pot garantir tant els drets del condemnat com l’atenció mèdica necessària.
En la seva intervenció final, l’home va assegurar que prefereix “una condemna quatre vegades més dura”, o fins i tot “la pena de mort”, abans de tornar a Espanya. Visiblement emocionat, va afirmar que aquell país “està tacat amb la sang del meu fill” i va defensar que mantenir el contacte amb la seva esposa i la seva filla és l’únic suport que li permet conservar la dignitat i les ganes de viure.
La sentència arribarà el 31 de març.