SEGONA SESSIÓ DE LA VISTA ORAL DE CORTS PER L'OPERACIÓ LLOPS'

Un acusat no declara per amenaces de mort

Els ingressos “extres” del tercer acusat per tràfic de cocaïna gairebé superaven el sou mensual

Passadís de la Batllia.

Passadís de la Batllia.DdA

Abel Rivera
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El segon dia del judici de l’anomenada operació Llops per tràfic i consum de cocaïna es va dur a terme ahir al Tribunal de Corts amb les declaracions dels dos últims residents peruans acusats per tràfic i dels quatre processats per un delicte menor de consum i possessió. La sessió es va centrar en la compareixença dels processats i va quedar marcada per l’admissió parcial dels fets per part d’un dels presumptes traficants i per la negativa a declarar de l’últim acusat per tràfic, que va assegurar que estava amenaçat de mort. El tercer acusat per tràfic, que s’enfronta a una petició de set anys de presó, va acabar admetent que una part dels ingressos que havia rebut per Bizum i transferències bancàries provenien de la venda de cocaïna, després d’haver afirmat inicialment que corresponien a extres laborals, préstecs o vendes particulars. La Fiscalia, durant l’interrogatori, va afirmar que alguns d’aquests ingressos eren freqüents i en determinats períodes s’apropaven o superaven el mateix salari mensual del processat.

Dret a no declarar

Tot seguit va declarar l’últim acusat per tràfic, que s’enfronta a una pena de sis anys de presó com la resta d’acusats per aquest delicte. El processat es va negar a respondre tant a la Fiscalia com al seu advocat, i va manifestar davant el tribunal que havia estat amenaçat de mort. Va afirmar que “l’havien advertit” que matarien la seva dona i el seu fill si declarava durant el judici, motiu pel qual es va acollir al dret a no declarar. Després de la seva intervenció, el lletrat defensor va anunciar que renunciava al testimoni de l’esposa de l’acusat, que estava previst que comparegués a la vista oral.

Al quart implicat l’havien advertit que matarien la seva família si declarava

Un cop finalitzades les declaracions dels acusats per tràfic, la sessió va continuar amb la compareixença dels quatre processats acusats d’un delicte menor de consum i possessió de cocaïna, que segons la investigació haurien estat clients habituals dels presumptes venedors. Tots quatre van negar haver comprat droga i van desvincular els pagaments i les converses analitzades per la policia de qualsevol activitat que estigui relacionada amb estupefaents.

Mals hàbits del passat

Un dels dos acusats andorrans va declarar que feia nou o deu anys que no consumia cocaïna i que, en qualsevol cas, ho havia fet fora del país. Va negar haver comprat droga als processats per tràfic i va explicar que devia aproximadament 150 euros a un d’ells “per la compra d’un abric i per petits treballs puntuals”.

El segon acusat andorrà també va negar haver adquirit cocaïna i va afirmar que els missatges analitzats per la investigació amb un dels traficants no els havia enviat ell, sinó una exparella seva. Finalment, un altre dels acusats, un jove resident peruà de trenta-dos anys, va assegurar que “mai havia comprat ni consumit cocaïna”, i va explicar que les converses mantingudes amb un dels presumptes traficants feien referència a “ajuda econòmica i a roba”, ja que passava per una situació personal complicada i es trobava sense feina. L’home es va mostrar alterat davant les preguntes de la Fiscalia i va insistir que no tenia cap relació amb la droga. Amb aquestes declaracions es va donar per tancada la compareixença dels acusats i el judici queda pendent dels testimonis policials abans de la formulació de les conclusions finals de les parts.

CONCEPTE: 'FUTBOL' I 'DROGA'

La declaració del tercer acusat per tràfic va estar marcada pels moviments bancaris amb conceptes com extres feina, televisió, futbol, cubata o droga, que la Fiscalia va vincular a la venda de cocaïna. El processat va explicar inicialment que aquests ingressos corresponien a extres laborals o a vendes puntuals d’objectes personals. No obstant això, davant les preguntes de la Fiscalia i l’exhibició dels extractes bancaris, va acabar admetent que una part important dels diners provenia del tràfic de cocaïna. L’acusació pública va dir que en alguns períodes els ingressos addicionals es van apropar o fins i tot van superar el salari mensual de l’acusat, una circumstància que evidenciava una activitat continuada de venda de droga. L’home va reconèixer que havia mentit tant durant la instrucció a la Batllia com en declaracions anteriors, i va afirmar que havia començat a vendre cocaïna “per dificultats econòmiques”. També va admetre que utilitzava conceptes aparentment quotidians en les transferències per evitar sospites i dissimular l’origen dels diners. El peruà va dir que no recordava amb precisió l’origen de molts ingressos ni la identitat de la persona que li subministrava la cocaïna després de la detenció del primer proveïdor i primer declarant al judici. Va assegurar que “es penedia dels fets” i que ara, en llibertat provisional, no havia tornat a dedicar-se al tràfic.
tracking