REPORTATGE
Adreça pública o privada?
Un ciutadà s’adreça a Protecció de Dades en descobrir que el seu domicili, que es també la ubicació del seu negoci, es publica en una web.
La seu de l’Agència de Protecció de Dades.
La Llei de Protecció de Dades diu amb relació “a les dades de contacte d’empresaris individuals i de professionals” que les “dades de personal de persones jurídiques o d’establiments comercials o professionals, quan la informació vinculada a la persona física es refereixi únicament a la seva pertinença a l’empresa o a l’establiment, o a la seva qualitat professional en el si de l’empresa o de l’establiment” i les relatives a “les dades de persones físiques pertanyents a col·lectius professionals, quan les dades es refereixin únicament a l’activitat professional de la persona i a la seva pertinença a un col·lectiu professional determinat”, estaran emparades per un “tractament lícit si aquest és necessari per satisfer interessos legítims perseguits pel responsable del tractament o per un tercer, sempre que sobre aquests interessos no prevalguin els interessos o els drets i les llibertats fonamentals de la persona interessada que requereixin la protecció de dades personals, especialment si la persona interessada és menor d’edat”.
És en aquest marc legal difícil de pair per als profans en la matèria que l’APDA situa la problemàtica d’un ciutadà amb relació a la seva societat, radicada al seu domicili particular, i que denuncia una vulneració de la protecció de dades per part dels titulars d’una web que difon dades d’empreses d’arreu del món, inclòs el Principat. El gruix són de pagament (perfil de l’empresa, informe de crèdit, estats financers, identificació d’accionistes) però l’adreça de radicació és visible per a qualsevol que hi entri. L’empresari es va adreçar a l’Agència per demanar que exigissin la retirada de la informació i la resposta ha estat que el procediment passa perquè la persona afectada exerceixi primer el seu dret directament davant del responsable de la pàgina web sol·licitant la supressió, i també l’origen de les dades, sobre quina base jurídica es difonen i l’objectiu de fer-ho. Per ara el resultat del particular afectat ha estat infructuós perquè “únicament hi ha un formulari de contacte i no han respost”. La recomanació de l’APDA és que s’hi adreci per via postal i amb avís de rebuda per demostrar que ha exercit els seus drets. Un cop fet aquest pas, si no hi ha resposta o és insuficient o prou justificada és quan pot formalitzar la reclamació a l’APDA perquè valori si escau iniciar actuacions.
Una resposta que no satisfà l’afectat, que es queixa que se l’exigeixi “provar que no responen a les meves sol·licituds” i no hi hagi una actuació més directa de l’Agència, comptant que afecta molts més negocis del país i que dubta sobre la base legal per difondre dades privades. Però l’APDA recorda que la seva competència es limita a dades personals i que la seva base d’actuació sobre dades d’empresaris i professionals és la de l’article citat al principi. S’ha de determinar, per tant, si hi ha interès legítim en el tractament i si aquest no xoca amb els drets i llibertats de la persona.
Per a Victor Roselló, advocat expert en aquest àmbit, la conclusió és clara: “Quan una adreça d’una empresa coincideix amb un domicili particular s’hauria de considerar com una dada personal perquè dada personal és qualsevol informació que identifiqui una persona física i en aquest cas seria el supòsit”. I pel que fa al procediment a seguir apunta que, com va contestar l’APDA a l’empresari, “el que ha de fer aquesta persona és contactar amb la web encara que no li contestin i passats 30 dies enviar l’expedient a l’Agència de Protecció de Dades perquè faci un requeriment demanant ells que retirin aquesta informació per considerar-se personal”.