La volta al món per Ucraïna

Després de més de dotze anys sortint cada dia a la televisió ucraïnesa amb un programa setmanal d’afers internacionals, The Week, i encadenant entrevistes a cadenes com CNN o la BBC, Peter Zalmayev, periodista ucraïno-nord-americà, va sentir que havia arribat al límit. “Estava esgotat. Necessitava començar un capítol nou”, va explicar.

La decisió va ser radical: recórrer les regions que des de petit volia conèixer. Des de Johannesburg fins a Kenya, passant per Madagascar, les Seychelles o les illes del Pacífic. En total, 44 països fins ara. Els darrers mesos, el viatge l’ha portat per petites regions europees com Andorra. Però no és un viatge turístic. És una gira de diàleg sobre la guerra d’Ucraïna. “No vaig als llocs a dir què han de creure sobre la guerra. Vull iniciar una conversa”, va subratllar. Zalmayev comparteix la seva visió sobre Ucraïna i, alhora, escolta el testimoni dels ciutadans d’arreu. “Parlo amb polítics, periodistes, taxistes, gent normal. I explico als ucraïnesos què pensen aquests països llunyans sobre la guerra”, va comentar. En el seu pas per Andorra, va reflexionar sobre el paper dels microestats: “Tenen vot a les Nacions Unides i han de defensar la sobirania i donar suport humanitari. Això ens afecta a tots”, va constatar, apuntant que el context global actual fa que guanyin pes els lideratges que prioritzen el poder per sobre del dret internacional.

Una de les grans incògnites és saber què arriba del conflicte a països remots del Pacífic o de l’Àfrica subsahariana. La resposta, diu, és complexa. En alguns estats africans persisteix un record positiu de la Unió Soviètica pel suport als moviments anticolonials. “La meva tasca sovint és explicar que la Unió Soviètica ja no existeix, que Ucraïna també en formava part i que Rússia no és l’URSS”, va apuntar. A Austràlia o Nova Zelanda, en canvi, percep un suport gairebé unànime a Ucraïna i una identificació clara de l’agressor. A Sud-àfrica o en països com Zimbàbue o Burundi, el posicionament institucional és més ambigu o fins i tot favorable a Moscou.

Durant el viatge ha constatat l’abast de la propaganda russa, assegurant que “han desenvolupat un sistema com ningú. Intenten influir en processos polítics arreu.” Segons Zalmayev, Moscou dona suport a top tipus de forces polítiques si aquestes erosionen el consens o la unitat. “No els importa la ideologia, sinó la desestabilització.” Sobre l’estat actual de la guerra, va ser pessimista constatant que “s’ha convertit en un conflicte d’esgotament. La pregunta és a qui beneficia el temps.” Rússia pateix baixes, però no prou per aturar el conflicte. Putin, va dir, “allarga les negociacions mentre continua el terror contra la població civil”, advertint que la guerra ja no és només “cosa d’un home”, sinó que part de la societat russa ha estat implicada i mobilitzada al voltant “d’un relat existencial”, tot i que encara queden focus silenciats de resistència civil que no veuen la guerra amb bons ulls.

Després de mesos de viatge, manté l’esperança. Mentrestant, continua recorrent el món amb una idea clara: parlar, escoltar i recordar que, darrere les estratègies geopolítiques hi ha persones.