El president de l'associació mundial de víctimes del genocidi kurd demana la col·laboració d'Andorra

El president de l’Association Mondiale Des Victimes du Genocide Kurde (AMVGK), Tchiayi Emin, ha traslladat una carta al cap de Govern, Xavier Espot, per explorar vies de col·laboració. La seva voluntat és teixir ponts que puguin derivar en cooperació institucional, acadèmica o fins i tot econòmica. 

Emin oferirà dimarts a les 19.30 hores, una conferència centrada en la denúncia i la visibilització dels genocidis que ha patit el poble kurd al llarg de les darreres dècades. L’acte s’emmarca en una estratègia de sensibilització internacional que l’entitat impulsa des del 2017 per reclamar el reconeixement formal d’aquests crims i exigir mecanismes de protecció per a la població kurda.

Emin resident a Montauban i amb un vincle personal amb el Principat, exposarà en format de taula rodona els quatre grans episodis que l’associació considera genocidis: les campanyes repressives dels anys setanta i vuitanta al Kurdistan Iraquià; l’eliminació de més de 8.000 membres del clan Barzani el 1983; la campanya d’extermini de 1988, coneguda com a operació d’al-Anfal, amb 182.000 víctimes; i el genocidi dels yazidites perpetrat el 2014 per Estat Islàmic.

Segons Emin, només al Kurdistan Iraquià s’han registrat prop de 840.000 víctimes, sense comptabilitzar les afectacions a l’Iran, Turquia o Síria. Per això, el president d’AMVGK defensa que aquests episodis no poden analitzar-se de manera fragmentada, sinó que és un procés continuat d’extermini i persecució que, assegura, “ha canviat de rostre” però no ha desaparegut.

La conferència repassarà especialment els fets vinculats al règim de Saddam Hussein, responsable de la utilització d’armes químiques contra població civil kurda —malgrat la prohibició internacional— i d’una política de terra cremada al nord de l’Iraq. L’operació d’al-Anfal de 1988 va comportar bombardejos químics, execucions massives i fosses comunes, moltes de les quals encara s’estan documentant.

Emin parlarà des de l’experiència personal: ell mateix es defineix com a supervivent d’aquella campanya. El relat que presentarà a Andorra inclou la fugida a través de les muntanyes, la persecució de l’exèrcit iraquià i les dures condicions als camps de refugiats. Un testimoni que vol posar rostre a unes xifres que sovint queden diluïdes entre dades i estadístiques.

Un altre dels eixos de la seva intervenció serà el context històric i geopolític que, segons Emin, explica la vulnerabilitat del poble kurd. La manca d’un estat propi i la fragmentació territorial han facilitat polítiques d’assimilació, repressió cultural i marginació econòmica. Actualment, afirma, la pressió no és només militar, sinó també cultural i estructural, especialment en zones disputades del nord de l’Iraq.

L’objectiu immediat de l’associació és aconseguir el reconeixement oficial dels quatre genocidis en un “paquet únic” i promoure mesures de protecció internacional per a la població kurda; tot plegat, per reforçar la protecció dels drets humans.

La presència d’Emin a Andorra no és circumstancial. El president de l’entitat manté una relació d’afinitat al país des de fa anys, on viatja sovint i on ha establert contactes amb representants polítics i professionals del dret.

Barwari subratlla el paral·lelisme simbòlic entre Andorra i el Kurdistan com a territoris de muntanya i defensa que el país pot esdevenir un espai de sensibilització humanitària i cultural.

L'acte situarà al centre de l’agenda andorrana una qüestió sovint absent en els temes de debat europeu: la persistència del conflicte kurd i la demanda de reconeixement d’un genocidi que, segons les víctimes, encara no ha trobat la resposta que mereix.