FORMACIÓ

Lladós reivindica l’educació financera

El ministre defensa introduir-la al currículum escolar per lluitar contra les estafes digitals

El ministre de Finances, Ramon Lladós.

El ministre de Finances, Ramon Lladós.Agències

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El ministre de Finances, Ramon Lladós, va defensar ahir la necessitat d’incorporar l’educació financera al currículum escolar com a eina, entre altres coses, per lluitar contra les estafes en criptomonedes. “Jo recordo, fa uns mesos, al Consell, va haver-hi una discussió que provenia d’un grup, crec que d’un grup de la minoria, que proposava una major educació financera a tothom. Crec que va ser una proposició reivindicativa. No recordo quin va ser el resultat. Crec que sí que es va incorporar finalment al currículum educatiu de la gent. Perquè és veritat, l’educació financera és realment una de les mancances del nostre sistema educatiu”, va argumentar el mandatari en la primera jornada de joc responsable.

“L’educació financera és realment una de les mancances del nostre sistema educatiu”Ramon Lladós, Ministre de Finances

Per la seva part, el director del Consell Regulador Andorrà del Joc, Xavier Bardina, va apuntar que en aquest moment hi ha “una seixantena” d’autoprohibits, però que el 25% “són gent que ja ha marxat del país”. Els autoprohibits són els individus que sol·liciten que se’ls barri l’accés als locals de jocs d’atzar i apostes. Segons Bardina, aquesta situació s’explica perquè “són persones que, per exemple, quan es registren” ho fan “amb permís de residència de temporers” i, passats uns mesos, marxen del país.

Bardina va assenyalar que els autoprohibits “no són una xifra gaire gran” i que “fluctua molt”. En aquest sentit, va considerar que dins d’aquest grup hi ha moltes i diverses casuístiques que expliquen aquests canvis continus. Hi ha població autoprohibida que, “al cap d’un any, es desprohibeixen. Hi ha també gent que ha vingut a fer temporades d’hivern i s’han autoprohibit per un moment determinat, gent que ha marxat i no s’han desprohibit” o qui “reben ajuts socials, etcètera”.

“Bàsicament, [els afectats amb conductes patològiques] són homes entre 35 i 65 anys”Angelina Santolària, Unitat Conductes Addictives

D’altra banda, tal com va explicar la coordinadora clínica de la Unitat de Conductes Addictives, Angelina Santolària, “hem tingut un creixement a nivell de la demanda, però ha sigut una evolució lenta”. “Si nosaltres comparem l’any 2023 amb l’any 2024, l’any 2023 vam atendre 9 persones, i l’any 2024, les mateixes, 15. I l’any 2025 jo crec que anem en la mateixa línia, perquè no hi ha hagut una demanda exponencial”, va apuntar.

Lladós creu que l'educació pot ajudar a prevenir les estafes

La responsable també va valorar el perfil principal de les persones ateses: “Bàsicament, són homes entre 35 i 65 anys. De les 15 persones, hi ha 14 homes i una dona”.

tracking