FISCALITAT
Una clàusula del conveni amb França permetria gravar residents francesos
Un article del tractat bilateral, avui inactiu, podria activar-se sense renegociar el text
El Palau de l’Elisi a París.
El conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i França conté una clàusula que, tot i no aplicar-se actualment, permetria a l’Estat francès gravar determinats nacionals francesos residents fiscals al Principat. L’advertència la formula el portal jurídic francès Village de la Justice, que en un article de l’expert François-Laurent Paoli analitza els “angles morts” del text bilateral i subratlla l’existència d’aquesta disposició vigent.
La peça recorda que el conveni signat el 2013 incorpora una previsió específica que habilita França, sota determinades condicions, a sotmetre a imposició els seus nacionals encara que resideixin a Andorra. Aquesta possibilitat no està desplegada ni activada, però forma part del redactat ratificat pels dos estats. Jurídicament, això significa que no es tracta d’una hipòtesi externa o d’una reforma futura, sinó d’un mecanisme ja previst.
La disposició segueix vigent tot i no estar actualment desplegada
Segons l’anàlisi, la singularitat rau en el fet que França és un dels pocs països europeus que manté una concepció expansiva del vincle fiscal amb els seus nacionals. Tot i que no aplica un model general de tributació per nacionalitat com els Estats Units, el conveni amb Andorra introdueix aquesta escletxa concreta. La clàusula permetria, si s’activés normativament o s’interpretés de manera més estricta, gravar rendes de ciutadans francesos instal·lats al Principat, especialment en matèria de patrimoni o determinades plusvàlues.
L’advocat adverteix que el risc no és immediat, però sí estructural. El text no exigeix renegociar el conveni per desplegar la disposició, sinó únicament una decisió política o administrativa a França que en determini l’aplicació efectiva. Aquest element pot generar incertesa per a residents que han planificat la seva fiscalitat assumint una tributació exclusiva a Andorra, d’acord amb el principi general de residència.
El mitjà situa aquesta qüestió en un context de pressió creixent sobre les bases fiscals a Europa i d’escrutini reforçat sobre trasllats de residència amb impacte tributari. En aquest escenari, la presència d’una clàusula latent es converteix en un factor de risc jurídic que no sempre és conegut pels contribuents. L’alerta té una doble dimensió. D’una banda, afecta directament nacionals francesos establerts al país. De l’altra, incideix en la percepció d’estabilitat del marc fiscal andorrà. El debat no és si la clàusula s’aplicarà demà, sinó que existeix i que el seu caràcter inactiu no equival a inexistència. En dret internacional, el que està signat i ratificat pot despertar-se sense necessitat de grans reformes.