La psicologia explica per què la majoria de propòsits d’any nou no es compleixen

Ha passat gairebé un mes des de la nit del 31 de desembre, una data que per a molts simbolitza molt més que una celebració. Amb les campanades, molta gent va sentir que es tancava un capítol i se n’obria un altre, amb la qual cosa va aprofitar l’inici de l’any per marcar-se nous objectius i propòsits; com ara apuntar-se al gimnàs, llegir més, conèixer gent nova, deixar de fumar o canviar de feina.

El canvi d’any convida a reflexionar sobre els hàbits, les decisions i les prioritats. Per a alguns és una oportunitat per corregir errors, mentre que per a altres serveix per establir nous objectius. "Marcar-te objectius no és important l'època, és tenir clar l'objectiu que vulguis aconseguir", explica la psicòloga, Carolina Osorio, que afegeix que es pot començar un propòsit sempre que una persona vulgui.

Tot i això, la majoria de les persones aprofiten el canvi d'any per posar-se nous reptes a la motxilla. "La gent considera el canvi d'any com una mena de canvi de cicle, és una percepció social d'un nou inici, de deixar les coses enrere i ens dona certa tranquil·litat, està bé plantejar-se'ls, però cal que els propòsits estiguin dins d'uns hàbits que siguin assumibles", detalla Osorio. També ho veu d'aquesta manera la psicòloga Mireia Català. "Ho valoro bé perquè en canviar d'any pots intentar fer un canvi, però no fa falta fer-ho el 2 de gener. Hi ha molt estigma en dir any nou vida nova, però pots canviar quan t'ho vulguis", declara Català.

Tot i la bona intenció amb què es formulen els nous propòsits, molts s'acaben esvaint amb el pas de les setmanes i els mesos. La rutina, la falta de temps, les expectatives poc realistes o la manca de motivació fan que, sovint, es tiri la tovallola i no s'acabin complint. Després d'un mes de l'entrada del 2026, segurament algunes persones ja han començat a rendir-se o fins i tot, han estripat la llista dels propòsits d'enguany.

Segurament això ha passat perquè la majoria dels propòsits no es plantegen de la millor manera. "Quan fas un gran pas, mantenir-lo costa més, en canvi, amb petits passos és més constant", afirma Osorio. I és que segons els experts, a vegades voler canviar massa de cop acaba essent contraproduent. Els propòsits exigents poden generar frustració, mentre que els petits canvis sostinguts en el temps tenen més probabilitats de mantenir-se. En aquesta línia, Osorio ho exemplifica amb un cas pràctic. "No pots començar a meditar una hora si no has fet mai meditació", comenta Osorio, tot afegint que cal anar "de mica en mica".

Per aquest motiu Osorio recomana que els propòsits siguin "realistes, es marquin bé i estiguin ben estructurats". També és important que estiguin argumentats, és a dir, hi hagi un motiu i un per què, ja que els propòsits imposats duren poc, en canvi, quan un propòsit té un motiu personal i clar sol ser més fàcil portar-lo a terme.

La psicòloga Mireia Català també avisa que molts propòsits no es compleixen perquè algunes persones no estan realment preparades per alterar les seves accions diàries. "Tiren la tovallola perquè no fan cap canvi en la seva rutina. Per fer un propòsit has de canviar la vida que portes, estem en una societat molt lineal i la gent té molta por de sortir de la seva zona de confort", manifesta Català.

Compartir el propòsit amb algú també pot ser un factor crucial per complir un objectiu. Explicar-ho a una persona de confiança o fer-lo en grup crea un compromís i alhora un suport. Això fa que pugui ser més fàcil poder-lo dur a terme. De totes maneres, a vegades, pot jugar un paper a la inversa. Català explica que potser dues persones s'han proposat anar al gimnàs, però a la que una falla, l'altre també sucumbeix perquè hi ha d'anar sol. Per aquest motiu, Català argumenta que hi ha d'haver una "predisposició perquè si es para potser és que no estan preparats".

Els propòsits s'han d'anar revisant i ajustant. Si amb el temps no encaixa amb la realitat, ajustar-lo és un signe d’intel·ligència, no de fracàs. En aquest sentit, Osorio recomana "desglossar els objectius en petits objectius" amb la finalitat de busca la "constància", detalla.