FINANCES PERSONALS
La falta d’ingressos multiplica per set el risc de patir ansietat severa
Estudis demostren que les persones amb situacions econòmiques desfavorables tenen el doble de probabilitats d’empitjorar l’estat de salut
Jordi Martínez, director d’educació financera de l’Institut d’Estudis Financers de Barcelona.
L’estrès financer, és a dir, el sentiment de preocupació extrema degut a problemes econòmics, repercuteix en l’estat de salut i està directament relacionat amb problemes físics i mentals, segons les dades d’Associated Press-AOL en el recull Health Poll, Debt Stress: The Toll Owing Money Takes on the Body. Les dades que presenta la investigació, que es basa en diversos estudis científics, exposen conclusions que asseguren que les persones amb un estrès financer alt tenen set vegades més probabilitats de patir un trastorn d’ansietat severa, gairebé sis vegades més possibilitats de tenir un episodi de depressió severa, el triple de probabilitats de patir migranyes i mal de cap o el doble de possibilitats de sofrir un atac de cor.
“Les finances poden ser difícils, però les personals són necessàries”
L’estudi també relaciona directament l’estrès financer amb la salut física, amb un augment del 20% en la possibilitat de tenir dolors d’esquena, un 22% de probabilitats de patir insomni o un 7% més de possibilitats de tenir hipertensió arterial.
Jordi Martínez, director d’educació financera de l’Institut d’Estudis Financers de Barcelona, també va relacionar de manera directa aquests indicadors en el que va anomenar com “un triangle on, si una d’aquestes potes cau (benestar financer, emocional i físic), les altres se’n ressenten”. Segons Martínez, “el benestar físic fa anys que el tenim integrat perquè som conscients que s’ha de caminar, que hem d’anar al gimnàs i que hem de menjar bé. Pel que fa a l’emocional, amb la pandèmia vam trencar el tabú, però en canvi ens queda el dels diners”. Per a Martínez, encara existeix una prohibició que ens limita a l’hora d’explicar l’estat de les nostres finances: “ja ens costa molt parlar de diners amb la família, així que imagina fer-ho amb un estrany”, va apuntar. La conseqüència, per a ell, és directa: “si no parlo de diners, en sé menys i, per tant, quan vagi al banc i em proposin quelcom, no ho entendré i ho acceptaré”. Segons Martínez, “les finances poden ser molt complexes, però les personals són necessàries”.
“Al llarg del dia prenem decisions financeres constantment”
L’expert va relacionar aquest tabú amb una falta d’educació financera en totes les etapes formatives obligatòries i va defensar la necessitat d’introduir l’educació financera “des de ben petits, tant a l’escola com a l’àmbit familiar” per millorar aquests indicadors. Segons Martínez, “al llarg del dia i de la vida prenem decisions financeres constantment, facis el que facis”.
“Han d’aprendre a administrar-se tot el mes i preveure què passarà”
El director va assenyalar que estudis internacionals com les proves PISA, que també avaluen competències financeres entre alumnes de 15 anys, mostren una clara correlació entre els coneixements dels joves i el context familiar. “Si en una casa hi ha diners, és més probable que se’n parli amb naturalitat, que s’obri un compte als fills i que entenguin millor com funciona el sistema”, va apuntar. En canvi, en famílies amb dificultats econòmiques, els diners sovint s’associen a “patiment i una experiència negativa”, fet que condiciona la relació dels infants amb les finances. Per a Martínez, cal començar a introduir els primers conceptes “cap als 6 o 7 anys, quan els infants ja saben sumar i restar”. En aquest punt, va considerar útil introduir la paga setmanal com una eina educativa. “No és només donar diners, sinó transferir responsabilitat”, va explicar, posant com a exemple que siguin els mateixos nens qui decideixin com gastar-se els diners en petites compres.
La setmanada és una opció per treballar l’educació financera dels nens
L’expert va insistir que la quantitat ha de ser ajustada a l’edat: prou significativa perquè permeti gestionar-la, però sense excessos. A mesura que els infants creixen, va recomanar augmentar progressivament l’import i passar d’una paga setmanal a una mensual durant l’adolescència, amb un pressupost clar per a despeses com el cinema, menjar amb amics, però també l’estalvi. “Han d’aprendre a administrar-se durant tot el mes i a preveure què passarà si gasten tots els diners el primer dia”, va remarcar. En aquest sentit, considera imprescindible que tots els joves surtin del sistema educatiu amb uns coneixements financers bàsics que els permetin afrontar el futur amb més autonomia i criteri.
Tenim consciència de la salut física i emocional, però no financera