Fiscalia aconsegueix apartar una jutgessa

El Tribunal Constitucional ha confirmat que va ser correcte apartar una magistrada d’un cas penal a petició del Ministeri Fiscal. En una decisió poc freqüent, la Fiscalia va demanar la recusació perquè considerava que la jutgessa tenia una relació d’amistat amb una persona afectada pel procediment. El Constitucional dona la raó a l’acusació pública i rebutja el recurs presentat per dues persones que havien impugnat la decisió judicial.

L’aute, datat del 19 de gener passat i al qual ha tingut accés el Diari, conclou que no s’ha vulnerat cap dret fonamental i que la recusació es va fer d’acord amb la llei. Segons el TC, “l’existència d’una amistat íntima pot justificar la separació d’un jutge”, si hi ha motius per pensar que pot afectar la seva imparcialitat.

Els magistrats avalen que una amistat justifica l’apartament

Els fets tenen origen en un procediment penal iniciat fa anys. El Ministeri Fiscal va sol·licitar la recusació d’una magistrada que havia intervingut en una fase anterior, per la seva relació personal amb una de les parts. La presidenta del Tribunal de Corts va rebutjar la petició, però el recurs de la Fiscalia va prosperar davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, que va estimar la recusació i va apartar la jutgessa del cas.

Amb aquesta acció, la Fiscalia va activar un mecanisme legal poc habitual. Normalment, les recusacions les presenten les defenses, no l’acusació pública. Aquesta intervenció, però, va ser acceptada i ara ha estat avalada per l’alt tribunal.

Els recurrents, part del procés penal, van considerar que la decisió vulnerava el dret a un tribunal imparcial i al jutge predeterminat per la llei. Argumentaven que no hi havia proves que la relació personal hagués influït en la conducta de la magistrada, que havia actuat amb transparència i professionalitat. També alertaven del risc que la decisió creés un precedent perillós, obrint la porta a recusacions basades en percepcions subjectives.

El TC, però, no comparteix aquesta visió. Recorda que no cal acreditar una influència directa, sinó que n’hi ha prou amb motius objectius que facin dubtar de la imparcialitat. L’aute destaca que “no es pot considerar irrellevant l’amistat íntima reconeguda per la mateixa magistrada recusada” i considera que la Sala Penal va actuar amb una motivació adequada i ajustada als estàndards constitucionals.

El Tribunal rebutja que s’hagi vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, ja que la substitució es va fer segons el procediment establert. Apunta que la Constitució protegeix un procés amb garanties, incloent la imparcialitat del tribunal, no només real sinó també aparent per preservar la confiança dels ciutadans en la justícia.

Finalment, el Constitucional deixa clar que la seva funció no és revisar la valoració de proves ni el criteri judicial aplicat, sinó determinar si s’ha lesionat algun dret fonamental. En aquest cas, conclou que no s’ha produït cap vulneració i desestima el recurs. L’aute remarca que la decisió de la Sala Penal va tenir en compte les circumstàncies específiques del cas i va aplicar una anàlisi ponderada del dret a un tribunal imparcial. Subratlla que no hi va haver arbitrarietat, i que l’actuació de la Sala es va ajustar als paràmetres de la jurisprudència del Constitucional.