LA CONSEQÜÈNCIA D'UNS FETS DE L'ANY 2020
L’acomiadament d’un policia per dir “moro de mierda” està en suspens
Els tribunals van condemnar l’agent a divuit mesos condicionals per discriminació a un company i també han frenat la sanció disciplinària pretesa pel Govern
Els fets van succeir al garatge del despatx central de policia.
Més de cinc anys després de l’incident entre agents de policia que va acabar als tribunals i amb una sentència ferma de presó condicional contra un d’ells, per discriminació per raó d’origen i amenaces a l’altre, hi ha una derivada que segueix en l’aire: la sanció disciplinària al condemnat. Un cop es va acabar la via judicial relativa als fets, el Govern va reprendre l’expedient per sancionar el condemnat –la sentència no tocava la part laboral– i va acordar l’acomiadament i una inhabilitació de sis mesos per prestar serveis a l’administració general. El policia va dur als tribunals el càstig disciplinari i la Batllia li va donar la raó, era desproporcionat. El Govern va recórrer contra la sentència a la sala administrativa del Tribunal Superior i, en una resolució del setembre passat, els magistrats van estimar parcialment el recurs: mantenia que la sanció s’havia d’anul·lar perquè no estava justificada suficientment, però matisava que “no pot el tribunal substituir-se a l’administració en l’exercici de la seva potestat sancionadora, de manera que ha de ser aquesta la que valori en cada cas els fets i circumstàncies concurrents, tenint en compte en el moment d’imposar la sanció la pena imposada per la jurisdicció penal pels mateixos fets, sense que d’entrada no es pugui excloure cap sanció”. En definitiva, el Govern havia de reavaluar la mesura punitiva, un procés que encara està obert. L’agent es manté a les funcions.
La sanció és per una infracció molt greu, una constitutiva de delicte
Els fets constitutius de delicte van ser les paraules: “eh Judas de mierda, eres un Judas, moro de mierda, negro, vete a Melilla con tus amigos moros, te voy a matar moro cabrón”, mentre feia el gest de passar-se el dit polze pel coll. Va succeir al garatge del despatx central el 30 d’octubre del 2020 i aquell dia va ser detingut. El 3 de novembre el ministeri d’Interior va obrir un expedient sancionador a l’agent, però el va suspendre –tal com marca el procediment– fins a la finalització de la causa penal. La sentència va esdevenir ferma pràcticament tres anys després, el ministeri va reprendre la via administrativa i l’abril del 2024 va resoldre, sobre la base de la Llei de policia, que el funcionari era autor de la falta molt greu tipificada a l’article 97 i consistent en “qualsevol conducta constitutiva de delicte”. La Batllia va determinar que l’expulsió era “desproporcionada” i “incompatible amb el principi d’equilibri sancionador que exigeix el Conveni Europeu de Drets Humans i la doctrina consolidada” del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home. L’argumentació de l’executiu en el recurs va ser defensar que les sancions penals i disciplinàries responien a finalitats diferents i que despatxar-lo es justificava per protegir la disciplina i la imatge institucional del cos. Que no es tractava d’una mesura “excessiva, arbitrària ni desproporcionada”, perquè estava emparada en el marc legal. L’agent, al seu torn, replicava, reproduint la sentència de primera instància, que “la sanció que pretenia imposar l’administració era més severa que la imposada per la via penal”, i que ja havia tingut conseqüències laborals durant tot el procés perquè no va poder accedir al despatx central per no coincidir amb l’agent perjudicat ni participar en formacions o processos de promoció.
El superior retreu al govern la falta d’argumentació de l’expulsió
El dictamen al qual arriba la sala administrativa és que “la resolució omet qualsevol anàlisi sobre el fet que la conducta de l’agent sigui incompatible amb la seva condició de funcionari, en especial amb els valors d’exemplaritat, integritat i respecte propis del cos de policia, o la preservació de la seva bona imatge”, i que “tampoc l’administració valora les consideracions que va efectuar la jurisdicció penal sobre les circumstàncies concurrents, i la producció dels fets, com tampoc sobre la sanció penal imposada a l’interessat en raó dels mateixos fets, als efectes de ponderar la sanció administrativa”. En definitiva, que la sanció se sustenta automàticament en la condemna i que era motivació insuficient per tal de no infringir el principi de proporcionalitat.
NACIONAL
La defensa d'un policia al·lega que dir "moro de mierda" a un company no és discriminació
Dolors Moreno