Tot en mans de la Unesco

Ahir al vespre, a Casa de la Vall, es va escenificar la culminació de la fase estricta de redacció de la candidatura dels dotze monuments que esperen obtenir la declaració de patrimoni mundial de la humanitat per part de la Unesco. Són dotze testimonis (deu d’andorrans juntament amb el castell de Foix i la catedral d’Urgell) que tenen relació amb els orígens i la creació del Coprincipat i que il·lustren la gènesi d’un model polític únic al món com ho és l’andorrà. Del país hi trobem la mateixa Casa de la Vall, els jaciments d’Enclar i de la Margineda, i les esglésies de Sant Joan de Caselles, les Bons, la Cortinada, Pal, Santa Coloma, Nagol i Engolasters.

Amb un acte solemne amb intervenció del síndic Ensenyat, la ministra Bonell i el cap de Govern Espot, es va escenificar la finalització de la redacció del projecte, que ha comptat amb el suport dels estats espanyol i francès per la part que els implica i que el pròxim 26 de gener se signarà oficialment a París. Amb el tràmit complert, la candidatura es dipositarà per tal que l’organització, dependent de les Nacions Unides, resolgui si tindrem o no el reconeixement de patrimoni mundial.

El dia 26 se signarà la candidatura i es disposarà a la  UNESCO

El projecte es va plantejar per primera vegada fa més d’una dècada, el 2015, i a partir d’aleshores es van posar les bases per desenvolupar una candidatura que formalment va néixer el 2019 i que venia a sumar-se a iniciatives culminades amb èxit o que estaven en camí de ser reconegudes també com a patrimoni mundial, com la vall del Madriu-Perafita-Claror, les festes del foc, les festes de l’os, la transhumància i la pedra seca. Iniciatives, val a dir-ho, també desenvolupades amb una visió transnacional com la del present projecte.

En paraules de Xavier Espot, “aquesta és una candidatura pirinenca que supera les fronteres, perquè sense els territoris veïns la història de l’estat andorrà seria incompleta”. Tant el cap de Govern com el síndic van coincidir en la idea que la declaració seria un reconeixement per als monuments que engloba la candidatura, però també per al poble andorrà. Ensenyat, en aquest sentit, defensava la importància del llegat del Coprincipat com a “mostra d’una sobirania compratida, d’un model de poder limitat i desenvolupat entre la tradició i la modernitat. Un llegat que Andorra vol compartir amb el món”. Per la seva banda, la ministra Bonell va anunciar l’entrada de la candidatura en una nova fase: “Ara que la redacció ja ha acabat i que està a punt de dipositar-se, cal que les administracions, les institucions i la ciutadania en general se sentin interpel·lats i que se la facin seva.”

Que el Coprincipat és un model polític únic al món, per les seves característiques i continuïtat històrica al llarg del temps, és quelcom que nosaltres mateixos no parem de repetir-nos, i amb coneixement de causa. Queda per veure ara sí la Unesco valorarà aquesta singularitat de la mateixa manera, i si creurà oportú declarar aquests dotze elements patrimonials que expliquen els orígens d’Andorra com una cosa mundialment única a protegir i a difondre.

Ahir, en tot cas, des dels equips tècnics que han treballat en el projecte, liderats per Patrimoni Cultural, la sensació era de feina feta amb molt bona nota. Això sí, també amb certa expectativa davant el procés que s’inicia a partir del dipòsit a final d’aquest mes de gener. I és que tot i la bona feina, res ens assegura ara per ara que el projecte acabi arribant a bon port com tothom desitja. A partir d’avui tot és a les mans de la Unesco i possiblement caldrà esperar fins al 2027 per tenir notícies sobre el tema. Restarem a l’expectativa.