ENTREVISTA A DIARI TV
Immigració accepta nou de cada deu sol·licituds de reagrupament
El Govern va admetre 1.125 peticions durant l’any passat i en va denegar 165
Ester Molné al plató de Diari TV, ahir.
El departament d’Immigració va rebre 1.290 peticions de reagrupament durant l’any passat, que es van traduir en l’arribada de 1.125 familiars de residents. Dit d’una altra manera, nou de cada deu peticions de reagrupament s’accepten. Aquestes dades les va fer públiques ahir la ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné, al programa Parlem-ne, de Diari TV.
La xifra de nouvinguts a través d’aquest procediment s’ha mantingut estable en els darrers anys, tot i l’augment dels permisos atorgats, fet que mostra una tendència constant en els reagrupaments. Segons va explicar Molné, el fet que s’aprovin gairebé totes les sol·licituds respon al coneixement previ de les condicions del tràmit: “La gent ja sap quins requisits hi ha i no presenta la sol·licitud si sap que no els complirà.” Això no vol dir que no existeixi immigració il·legal, va reconèixer, però la ministra no va facilitar dades concretes sobre aquesta qüestió, que es faran públiques en resposta a una petició parlamentària de Concòrdia.
“La gent sap els requisits i no presenta la sol·licitud si sap que no els complirà”
Les condicions per accedir al reagrupament es van endurir a l’inici de la legislatura amb l’objectiu d’evitar “tenir persones en situació de precarietat”. Tot i això, l’executiu es planteja rebaixar els requisits si la situació econòmica de les famílies continua millorant. Molné va destacar mesures com l’augment del salari mínim –que ha crescut un 45% en set anys– o el desenvolupament del parc d’habitatge públic, factors que podrien permetre una flexibilització abans que acabi la legislatura.
“Pel que fa a xifres queda clar que el nivell de seguretat no ha baixat”
Tot i no aportar xifres, Molné va reconèixer que la immigració il·legal existeix i que la policia treballa activament per combatre-la. El que no es pot fer, va remarcar, és vincular immigració i delinqüència en un mateix discurs. “És cert que de vegades hi pot haver aquesta percepció, però pel que fa a dades un augment de la immigració no provoca un augment de la delinqüència”, va assegurar. En aquest sentit, va advertir que alguns discursos poden ser perillosos per a la percepció ciutadana, tot i que “en cap cas les dades demostren una relació directa”.
Un altre problema de percepció, segons la ministra, es dona al Pas de la Casa. Tot i les informacions recents sobre soroll, contraban i altres problemàtiques, Molné va remarcar que la criminalitat no ha augmentat a la zona, però sí “la percepció d’inseguretat”. “Les xarxes socials permeten que la informació circuli molt ràpidament i això pot generar una sensació d’inseguretat més gran, però pel que fa a xifres vam poder constatar que el nivell de seguretat del país no ha baixat”, va afirmar.
No creixen les expulsions
Diversos col·lectius de residents sud-americans han denunciat diverses vegades un increment de les expulsions. En aquest sentit, Molné va negar que s’hagi produït un augment de les decisions d’expulsió, tant per ordre públic com per situació irregular.
Segons va explicar, en molts casos no es tracta d’expulsions formals, sinó de persones que acaben marxant del país perquè no compleixen els requisits per reagrupar o perquè la seva situació laboral o personal no els permet continuar residint a Andorra. “No hi ha una decisió d’expulsió contra aquestes famílies; simplement, no poden reagrupar o no poden accedir a determinades pròrrogues i decideixen marxar”, va puntualitzar.
La ministra també va fer referència a persones que, un cop finalitzada la temporada d’hivern, haurien volgut quedar-se al país mitjançant permisos prorrogables, però que no ho van poder fer perquè no complien els requisits d’especialització, que s’havien endurit. “No és una expulsió, sinó que són persones que no compleixen els requisits i, per tant, no es queden”, va concloure la ministra.
L'ENTRY/EXIT NO TINDRÀ CAP AFECTACIÓ A LES FRONTERES
Molné va reconèixer que una aplicació directa del sistema, tal com s’havia anunciat fa uns mesos, hauria estat “catastròfica” per al funcionament fronterer, especialment pel risc de col·lapse derivat dels controls als ciutadans extracomunitaris.
Per aquest motiu, Andorra ha negociat activament un acord específic de gestió de fronteres amb la Unió Europea que permetrà evitar els controls sistemàtics a les fronteres amb Espanya i França. L’última ronda de negociació està prevista per a aquest mes de gener i hauria de servir per tancar un acord que, segons la ministra, “ja està pràcticament enllestit”.
La titular d’Interior va subratllar que el sistema Entry/Exit no tindrà cap repercussió directa al país, mentre que l’acord de fronteres sí que incorporarà algunes contrapartides. En concret, abans d’atorgar un permís d’immigració definitiu, Andorra haurà de sotmetre els sol·licitants a un control de seguretat extra a les bases de dades de l’espai Schengen.
Aquest nou procediment allargarà el procés d’obtenció del permís, tal com va reconèixer Molné, que va explicar que Andorra atorgarà permisos provisionals durant el període necessari fins que Espanya o França emetin el seu pronunciament.