REPORTATGE
Els comptes del passaport
Una resident guanya als tribunals el dret a la nacionalitat que el Govern li denegava per haver passat nou mesos fora del país, viatjant.
Un passaport andorrà.
Un problema de nou mesos. Això és el que es va trobar una dona resident quan va sol·licitar la nacionalitat andorrana. Sobre el paper complia els requisits, però la interpretació del Govern del període que havia passat entre la finalització d’estudis superiors a França i la tornada al Principat implicava que ja no pogués certificar els anys de residència necessaris per obtenir el passaport. Una interpretació que no ha compartit la justícia. La Batllia i la sala administrativa del Tribunal Superior (el Govern va presentar recurs) van concloure que la dona complia els requisits legals per nacionalitzar-se.
La justícia conclou que no s’ha interromput la residència
Originària de Togo, la demandant va fer l’escolaritat obligatòria al Principat i podia aspirar a la naturalització amb deu anys de residència. Va marxar a França a fer estudis superiors, que és quelcom que preveu la legislació i que no interromp el còmput d’anys. Per al Govern, el problema era que havia acabat la formació el juny del 2022 i fins al març del 2023 no es va establir de nou a Andorra per començar a treballar. “Ha quedat evidenciat un clar trencament de la residència principal i permanent de la interessada al Principat”, era l’argumentació. La dona va dur la resolució als tribunals defensant que havia estat viatjant durant quatre mesos (l’Argentina, Portugal i els Estats Units) i que després de cada viatge havia tornat a Andorra, on tenia el domicili principal i la família directa. Les dues instàncies que han valorat la demanda han donat la raó a la recurrent. El Superior resol que no es pot concloure que aquests nou mesos interrompin la suma d’anys de residència necessaris per nacionalitzar-se perquè considera acreditat que va tornar periòdicament al Principat. L’extracte de la seva targeta de crèdit ho demostra amb pagaments en negocis del país. L’executiu replicava que eren càrrecs vinculats a un compte francès però el tribunal el corregeix: “Aquest fet no és rellevant als efectes que ens ocupen, sinó que ho és que les compres i despeses correponguin a establiments radicats a Andorra, la qual cosa sí que demostra la seva estada al Principat.”