OPERACIÓ POLICIAL
Pífia a l’operació Forex
La Batllia continua atrapada en una causa sense acusació formal, amb proves nul·les i rogatòries ignorades
Un guàrdia civil i un mosso registren el domicili.
El 18 de gener del 2021, una vintena d’agents, drons sobrevolant els carrers, detonació controlada i una espectacular entrada a un domicili d’Escaldes. L’escenografia d’una gran desarticulació policial, batejada com a operació Forex, buscava atrapar una suposada xarxa criminal internacional dedicada a estafes financeres a través de cursos de trading. Gairebé cinc anys després, no hi ha cap prova clara, la causa podria caducar a Espanya i a la Batllia ningú sap què fer amb les restes del naufragi.
Una actuació amb drons, detonació i escorcolls que acaba estancada
L’objectiu de l’operació era Gonzalo Sapiña, un professional del món del trading establert al Principat, que ha pogut renovar dues vegades el permís de residència i continuar treballant en el sector. Lluny de desaparèixer, recentment ha col·laborat amb la UDEF a Madrid per aportar coneixements en una altra causa sobre frau. “Tot això ha estat molt estrany”, admet ell mateix, que encara espera poder declarar davant la Batlle, però es troba en un buit legal: no hi ha cap acusació formal i la causa a Andorra continua congelada.
Nul·litat
La fiscalia espanyola ha reconegut que la instrucció va caducar el 30 de juliol del 2021, però la petició de pròrroga no es va presentar fins un mes i deu dies més tard. Això fa nul·les totes les diligències posteriors, incloent-hi la detenció, els escorcolls, les declaracions i tota la investigació policial que n’ha derivat. Tot el que va arribar a Andorra a través de rogatòries a partir del 2020 queda legalment en entredit.
Els Mossos encara no han analitzat les proves que van reunir a Andorra
L’impacte directe és clar. La batlle va autoritzar l’entrada i escorcoll el 18 de gener del 2021 confiant en la validesa de les proves aportades per la policia, però les comissions rogatòries posteriors demanant l’anàlisi dels dispositius electrònics intervinguts encara no han tingut resposta. L’última, enviada el febrer del 2025, va ser tramitada a l’Audiència Nacional al març, però els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil no han dit res des de llavors. Fa només uns dies, el 13 de gener, continuaven sense lliurar cap informe.
Aquest silenci, que fa més de quatre anys que s’allarga, deixa Andorra atrapada. Fonts jurídiques apunten que la Batlle va actuar amb celeritat inicial, però que posteriorment ha quedat a expenses d’una informació que mai no arriba. “Sort que no va ordenar cap empresonament”, valoren, recordant que l’únic resultat tangible han estat embargaments i bloquejos que encara afecten Sapiña, tot i que ja ha recuperat alguns dels seus vehicles.
La situació és clara, segons es desprèn de l’informe de la fiscalia espanyola: el cas que va néixer per una suposada estafa amb vincles internacionals ha resultat ser un embolic sense fonaments. Els mateixos Mossos i Guàrdia Civil, en un informe del 4 d’agost del 2025, admeten que les evidències d’Andorra encara no han estat analitzades, malgrat que els dispositius els van ser lliurats el 22 de gener del 2021.
Intimidació
Mentrestant, Sapiña i la seva parella asseguren haver viscut una situació de vigilància i intimidació: drons apareixent davant la finestra, amb gran soroll i davant la mirada dels veïns. Un escenari que interpreten com una pressió constant, malgrat no haver estat mai acusats formalment.
Un dels punts més controvertits del cas ha estat també la investigació interna dins del cos policial andorrà. Un agent va ser apartat arran de sospites de col·laboració amb la trama. Els motius: una denúncia presentada fora d’horari i la cessió del seu nom en la compra d’un vehicle. Cap d’aquests elements va demostrar cap delicte, i el policia ha estat reincorporat.
Aquest cas, conegut inicialment com a Forex, s’ha convertit amb el temps en una mostra paradigmàtica de com una investigació presentada com a èxit policial pot acabar revelant un seguit de despropòsits administratius, filtracions de premsa que van enutjar els cossos espanyols, manca de coordinació internacional i decisions judicials basades en informació posteriorment declarada nul·la.
La descoordinació entre els cossos policials és clau per entendre el desgavell. Quan la causa va arribar a l’Audiència Nacional després d’un conflicte de competència entre el jutjat de la Seu i el central, el nou jutge va requerir informació bàsica com el nom dels investigats, les víctimes o els imports defraudats. En el seu informe del 4 d’agost passat, Mossos i Guàrdia Civil reconeixien que pel que fa a Andorra no havien analitzat res del material recollit durant els escorcolls.
La Batlle, davant d’aquesta realitat, va tornar a enviar fins a tres comissions rogatòries demanant l’informe de les proves tecnològiques, i cap ha tingut resposta. De fet, ni tan sols s’ha informat formalment la Batllia de si les seves demandes han estat contestades. Tot i això, l’Audiència Nacional sí que ha requerit l’informe als Mossos i a la Guàrdia Civil, de qui depèn ara que es pugui aclarir si el cas es tanca definitivament.
El problema és que, si com sembla, es confirma que la instrucció va caducar el 30 de juliol del 2021 i tot el que s’ha fet després no té validesa jurídica, la investigació sencera s’enfonsa. I això inclou també la branca andorrana, que es va iniciar a partir de peticions espanyoles nul·les. Fonts jurídiques ho deixen clar: si la base és nul·la, qualsevol prova posterior també ho és. La declaració com a detingut de Sapiña i la resta, els escorcolls, els dispositius requisats i qualsevol documentació derivada quedarien sense cap força probatòria.
En paral·lel, el Ministeri Fiscal espanyol, en un escrit del 3 de novembre del 2025, reconeix que el termini legal per prorrogar la instrucció es va superar i que això obliga el jutge a dictar el tancament de la causa, segons els articles 324 i 779 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Tot apunta, doncs, a un sobreseïment imminent a Espanya.
Arxivament
Arribat aquest punt, la pregunta és què farà la Batlle i la Fiscalia andorrana quan es confirmi aquest escenari. El més probable, segons fonts properes al cas, és que l’arxivament espanyol forci l’arxivament a Andorra, especialment tenint en compte que no s’ha pogut practicar cap prova sòlida ni hi ha cap indici clar de delicte comès al Principat.
En l’origen, una denúncia durant la pandèmia, a mitjans del 2020, que va escalar fins a convertir-se en una causa que implicava suposades connexions internacionals amb Albània i el Regne Unit.
Amb tot, el que queda és una gran operació policial fallida i una investigació judicial que s’enreda entre fronteres i procediments.