INTERÈS DEL TEIXIT EMPRESARIAL DEL PRINCIPAT
El parc industrial d’Organyà avança, pendent de si serà sòl per a Andorra
L’obra dels accessos i l’arribada dels serveis és una primera fase que ha de culminar en el condicionament de les parcel·les
Una màquina als terrenys en l’inici de les obres.
Des que Salvador Illa i Xavier Espot van anunciar al juny, en la primera visita oficial del president de la Generalitat a Andorra, la possibilitat que el polígon industrial d’Organyà (en projecte) fos també una mena d’extensió per a empreses d’Andorra fora de les fronteres del Principat s’han produït alguns avenços. El més constatable és el de les obres d’aquest parc industrial anhelat pel municipi, que busca un pol de reactivació. S’estan culminant els treballs dels accessos des de la C-14 i l’arribada dels serveis (enllumenat, aigua) mentre que durant aquest any s’han d’impulsar els de les parcel·les que s’ofertaran a les empreses. Serà una primera fase d’uns 50.000 metres quadrats; no tot el terreny. Però més enllà de la qüestió urbanística, l’element capital per al teixit empresarial d’Andorra és si el parc industrial tindrà un règim diferenciat, si s’assolirà aquesta zona econòmica especial amb una fiscalitat a la baixa.
Andorra ha buscat a banda i banda zones d’expansió, però la francesa està més estancada
Les organitzacions empresarials del Principat fa dies que cerquen alternatives a banda i banda de la frontera per la constatació que un dels hàndicaps d’expansió d’Andorra és la falta de sòl industrial: no només per poder atreure inversió estrangera que requereixi espais de certa envergadura per dur a terme l’activitat, també perquè les mateixes empreses ja establertes tenen dificultats per créixer. Merens era una opció a l’Arieja, però està “més verd”, admeten des de la Confederació Empresarial (CEA) i la Cambra de Comerç. A Organyà hi ha més passos endavant i també la dimensió política, que és clau, sembla més avançada. Per a Gerard Cadena, president de la CEA, la qüestió és que pot ser un guany a dues bandes impulsar “una àrea econòmica especial del Pirineu” que esdevingui una oportunitat també per a zones que pateixen els mals del despoblament per la falta d’oportunitats. De fet, és que el que anhela l’alcalde d’Organyà, Celesti Vilà, “que porti gent”. Vilà ha copsat l’interès andorrà malgrat que les qüestions polítiques es dirimeixen entre Andorra i Barcelona i també hi ha d’intervenir Madrid. A nivell constructiu és l’Institut Català del Sòl (Incasòl), propietari del terreny, qui lidera el projecte, que està a punt i el més imminent és una propera reunió d’obres per tal de continuar els treballs endegats. Portar l’enllumenat, indica l’alcalde, ha estat el més complex: “Ens ha retardat perquè faltava potència”. A partir d’aquí, cal completar aquesta primera fase (que és reduïda perquè el terreny consta d’unes 34 hectàrees) i fixar “els preus als quals sortirà el sòl”, que també serà una qüestió de l’ens català. És un element cabdal també per a l’interès empresarial, tal com indica el president de la Cambra de Comerç, Josep Maria Mas, “el cost que tindrà, sigui de compra o de lloguer”. Mas apunta que tot el conjunt ha de suposar “un cost suportable” i sobre el condicionant fiscal admet que “l’ideal” seria fer-ho equiparable a Andorra, però que per ara “no s’ha parlat en cap moment de l’avantatge que podria tenir”. Tampoc de terminis, malgrat que ironitza: “En l’àmbit empresarial sempre diem que per a ahir”.
Els empresaris apunten a un benefici ampli, que es concep per a la regió pirinenca
Els hàndicaps
Cadena va remarcar que es pensa en l’interès de “les dues parts”. Andorra ja ha percebut els problemes de les empreses radicades aquí per trobar sòl industrial, però també el de les foranes que han tingut en algun moment interès per establir-se i es van topar “amb la manca de terreny” per dur a terme el projecte, però defensa que un pol empresarial implicaria guanys per a tota l’àrea pirinenca. El president de la patronal empresarial exposa models de cooperació on emmirallar-se com l’establert a la regió dels Alps que implica set països bolcats a impulsar el desenvolupament de la zona més enllà de les fronteres i apunta a la derivada europea; són estats amb diferents models de relació amb Brussel·les (hi ha Àustria, França, Alemanya, Itàlia, Eslovènia i també Liechtenstein i Suïssa) i apunta en aquest sentit que l’acord d’associació suposaria “més facilitats” per treballar-ho i també pel component del suport econòmic. Sobre la qüestió fiscal afegeix que Espanya ja té en les Canàries una zona diferenciada i “és una cosa que s’ha d’analitzar, però tampoc ens pertoca a nosaltres”. Espot ja va dir en aquella primera compareixença del juny que “les empreses hi tindran interès si poden retrobar condicions similars a les de territori andorrà”. La qüestió és si s’hi podrà trobar l’encaix.
Per ara a organyà s’impulsa una primera fase que implica uns 50.000 metres quadrats