L'ADMINISTRACIÓ JUDICIAL DEFENSA LA SEVA ACTUACIÓ

Recursos de l’expropietat frenen la liquidació d’Assegurances Generals

El saig Granyó afirma que es continua treballant en les subhastes dels béns embargats perquè la gent pugui cobrar

Creditors a la Batllia durant l’última trobada.

Creditors a la Batllia durant l’última trobada.Fernando Galindo

Àlex Ripoll
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’embolic judicial d’Assegurances Generals continua sense resoldre’s. Els fallits van intentar recomprar el conjunt dels seus béns, una operació que va ser denegada per la Batllia. Posteriorment, han presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional, que s’haurà de pronunciar sobre la qüestió en els pròxims mesos. Aquest degoteig constant d’accions legals, tot i estar emparades per la llei, dificulta que es puguin subhastar els béns embargats a la família i que els creditors puguin acabar cobrant els diners que van perdre. Amb tot, l’administració judicial del cas, a càrrec del saig Xavier Granyó, defensa l’actuació de la justícia i assegura que el procés en cap cas està aturat.

Etiquetes:

“El procediment continua, però per prudència algunes subhastes estan pausades”Xavier Granyó, Saig

Granyó va explicar al Diari que el procés de liquidació dels béns ja s’ha iniciat i que, de fet, alguns actius ja han estat subhastats, adjudicats i formalitzats davant notari perquè els nous propietaris en puguin disposar. El que sí que ha passat, arran de “la constant oposició dels fallits des del primer moment”, és que algunes subhastes s’han hagut de posar en pausa de manera preventiva. L’objectiu, segons va detallar el saig, és evitar adjudicar béns que posteriorment puguin quedar bloquejats durant mesos a causa de recursos legals, fet que perjudicaria els compradors. “El procediment continua, i per prudència algunes subhastes estan pausades, però en cap cas tenim cap resolució judicial que ens obligui a fer-ho”, va remarcar Granyó.

“És una pena que alguns grups no confiïn en l’administració de justícia”Xavier Granyó, Saig

Aquest escenari –que un bé quedi bloquejat– s’ha donat en un cas concret que, tal com va explicar el saig, “s’ha complicat per les accions dels fallits, que estan dilatant el procés i es van oposar a l’adjudicació, sol·licitant-ne la nul·litat”. Aquesta situació va impedir que el comprador pogués formalitzar la signatura del bé adquirit. Segons Granyó, però, es tracta d’un cas aïllat i, des de la declaració de fallida l’any 2019, s’han anat adjudicant diversos béns sense incidències d’aquest tipus.

El procediment, que ja acumula sis anys, està resultant més complex del que s’esperava, principalment per la voluntat dels fallits de judicialitzar tots els processos possibles i endarrerir les actuacions de la justícia, va lamentar Granyó. Amb tot, va reconèixer que aquestes actuacions entren dins del seu dret i va subratllar que “és positiu que existeixin mecanismes així per garantir un sistema judicial com el nostre, que és molt garantista”.

Malmetre la imatge

Paral·lelament, un grup d’afectats francesos per la caiguda d’Assegurances Generals es va adreçar al president francès, Emmanuel Macron, per protestar contra el procés de liquidació. Consideren que les valoracions dels béns embargats als exdirigents de l’asseguradora s’han fet a la baixa, un argument que també comparteixen els fallits, que situen el valor total dels actius en uns 200 milions d’euros, que serien més que suficients per cobrir la totalitat del deute.

Granyó va lamentar la desconfiança d’aquest col·lectiu envers la justícia andorrana i va advertir que iniciatives com aquesta poden generar “intoxicació” i afectar negativament la venda dels béns. “Si es fixa un preu massa alt i ningú compra el bé, vol dir que aquell valor no era real”, va explicar. En aquest sentit, va posar l’exemple d’un terreny que es tregui a subhasta per tres milions d’euros quan el seu valor real és d’un milió: “Ningú el comprarà”. El saig va qualificar l’acció com un “atac” a la feina feta fins ara i va lamentar que “aquest grup no confiï en l’administració de justícia”.

Finalment, Granyó va advertir que la guerra judicial dels fallits pot acabar perjudicant directament els creditors. L’oposició sistemàtica a cada pas del procés pot fer que possibles compradors es facin enrere, davant la incertesa sobre quan podran disposar realment del bé adquirit. Això podria traduir-se en subhastes amb preus inferiors als previstos i, en conseqüència, en menys diners per compensar els estalviadors que van perdre els diners.

El cas

  1. FALLIDA. El 2019 la Batllia declara la fallida de la companyia. Es congelen els actius dels exdirigents.
  2. SUBHASTES. El 2022 es comencen a preparar les primeres subhastes dels béns embargats per pagar als creditors.
  3. ENTREBANCS. Els fallits judicialitzen les subhastes, allargant els processos de manera indefinida.
tracking