TRIBUNAL SUPERIOR
Noves accions amenacen d’aturar el cas BPA
Dues defenses demanen la recusació de dos dels magistrats que han de jutjar els recursos
Yves Picod
La durada eterna que la primera causa de les diverses que integren el cas BPA ha tingut al Tribunal de Corts amenaça de viure un segon capítol al Tribunal Superior, que ha de pronunciar-se sobre els recursos de la defensa a la sentència de la primera instància. A principis de desembre finalitzava el termini per presentar els escrits i ara la fiscalia els ha de respondre; després serà el torn del tribunal de jutjar-los. Però dues de les defenses han interposat fa pocs dies sengles incidents de recusació per invalidar dos dels magistrats de la sala penal que se n’han d’ocupar, Yves Picod i Fátima Ramírez. L’argument és que els juristes han valorat i s’han pronunciat sobre derivades de la causa; no qüestions de fons, però si suficientment significatives perquè es consideri que posen en dubte la imparcialitat requerida.
Fátima Ramírez.
Els incidents de recusació els han formulat Jesús Jiménez, que representa Joan Pau Miquel, condemnat en primera instància a set anys de presó; i Antoni Riestra, lletrat de Santiago de Rosselló (sis anys) i Joan Cejudo i Ana Maria Bermejo (se’ls va dictar presó condicional). L’escrit de Jiménez fa especial incidència que va ser la sala que es va pronunciar sobre els recursos a les denegacions de peticions de llibertat que es van formular durant el temps que Miquel va estar en presó preventiva. Peticions, remarca, que es basaven en un element de fons i essencial en la línia de defensa: la inexistència del delicte d’origen perquè el suposat blanqueig era un delicte fiscal. “Forçosament una revisió de les argumentacions de les acusacions i les defenses havia de produir-se i una decisió es va emetre, precisament el sentit interessat pel Govern i la fiscalia i va haver de ser el Tribunal Consitucional que ordenés l’alliberament”, es remarca. L’escrit insta els magistrats a abstenir-se i subsidiàriament en demana la recusació i reclama que el “tribunal estigui compost per magistrats que en cap cas hagin intervingut en la causa o qualsevol de les seves derivades”. La demanda reivindica que la repercussió del cas ha de suposar que es faci una lectura més àmplia dels arguments que porten a la recusació. El que diu concretament la legislació per considerar-la és “haver instruït o resolt el procés que es tracti amb anterioritat en un tribunal o una secció diferents, excepte quan només s’hagi conegut sobre qüestions incidentals, mesures cautelars o garanties processals que no prejutgin el pronunciament de fons plantejat en el litigi”.
S’argumenta que Picod i Ramírez han tingut coneixement d’elements clau
La demanda als magistrats d’abstenir-se també s’inclou al recurs a la sentència, que detalla que Picod i Ramírez van integrar el tribunal que va decidir el rebuig d’una demanda de protecció de Miquel l’any 2016 i també el que va rebutjar la recusació dels magistrats del Tribunal de Corts que havien de jutjar el cas l’any 2018. Són dues de les intervencions que també remarca Riestra en el seu escrit de recusació però en detalla sis més per concloure que han tingut contacte directe amb el material fàctic i probatori, sobre qüestions essencials en la resolució del fons del recurs i que això suposa un dubte justificat respecte a la imparcialitat dels magistrats. Les noves accions suposen un altre daltabaix per a un procés rècord en dilacions i que té un altre front: la jubilació de Picod prevista pel 30 de juny.