REPORTATGE
Dues vegades víctima
El judici de corts per un delicte major d’agressió sexual exposa la doble condició de víctima de l’agredida, que va patir un atac sexual pel company de pis i va ser abandonada per la seva parella.
Sala del Tribunal de Corts.
El Tribunal de Corts va celebrar ahir la segona i última sessió del judici de primera instància contra un home resident colombià acusat d’un delicte major d’agressió sexual amb constitutiva de violació, comès presumptament contra la seva companya de pis i parella sentimental del seu cap de treball, ambdós de nacionalitat espanyola, després d’una nit de festa al pis compartit. La Fiscalia va elevar la petició fins als nou anys de presó i va sol·licitar també dotze anys d’allunyament de la víctima, mentre que la defensa va reclamar l’absolució completa de l’acusat.
Convivència complexa
Els fets es van produir en un context de convivència i de relació complexa entre les parts. La víctima i l’acusat compartien un pis que estava llogat per la parella sentimental de la dona i alhora cap de treball de l’acusat, que també convivia amb ells al domicili. Aquesta circumstància va pesar tant en l’estat emocional posterior de la víctima com en el retard a l’hora de denunciar els fets, que va ser d’un mes aproximadament, encara que totes les amistats i familiars als quals li havia explicat la situació li havien recomanat denunciar. Al mateix temps, la parella de la víctima va fer-la fora del domicili i va mantenir al seu treballador i suposat agressor al pis perquè “així el tenia vigilat i podien acabar una feina” abans de denunciar-ho.
La fiscalia va demanar 12 anys d’allunyament entre la víctima i l’acusat
La reconstrucció del dia dels fets va deixar clar que la víctima i l’acusat van sortir junts de festa a un local nocturn. Testimonis com un taxista van assegurar que la relació aparent entre ells era “cordial i distesa” abans de tornar al domicili. En canvi, personal de seguretat de la discoteca va relatar que l’acusat va mostrar “una actitud agressiva i violenta a altes hores de la matinada”, fins al punt que va haver de ser reduït per diversos vigilants quan va intentar accedir a la zona VIP.
La defensa va culpar la parella de la dona del seu estat psicològic
Un cop al pis i després d’una discussió entre la víctima i l’acusat, provocada per problemes sentimentals entre la dona i el cap de l’acusat, la víctima va entrar a l’habitació del treballador per parlar. En aquell moment, ell va començar a fer insinuacions sexuals, davant la incomoditat expressa de la seva companya. La dona va declarar que l’home “la va agafar pel coll, la va posar al llit, li va aixecar la roba interior i li va introduir un dit a la vagina en diverses ocasions”, malgrat la negació constant de l’acusat. Amics i companyes de feina van declarar que la víctima els va trucar per explicar els fets poc després, plorant i en estat de xoc, i que durant les setmanes següents es mostrava “nerviosa, amb insomni i afectada emocionalment”.
Durant la segona sessió del judici van declarar agents de policia, que van ratificar els informes de la denúncia i la detenció. Van destacar el contingut d’àudios i vídeos gravats per la víctima la mateixa nit dels fets, en què se sentia l’acusat demanant-li que no expliqués “ni això del dit ni res”, així com missatges posteriors en què es disculpava pel seu “acte brusc”. També es va confirmar que la denúncia es va presentar aproximadament un mes després dels fets, un retard que els pèrits van considerar compatible amb l’estat emocional de la víctima. Forenses, psicòlegs i professionals del Servei d’Igualtat van ratificar que la dona presentava una simptomatologia ansiosa provocada, possiblement, per una agressió sexual.
Els informes finals
La Fiscalia va concloure que els fets havien quedat “més que acreditats” amb una prova abundant i coherent: el relat constant de la víctima, els testimonis de referència, els informes forenses, els àudios i els missatges de l’acusat. Va remarcar que la introducció del dit a la vagina constituïa una agressió sexual amb violació i va assenyalar com a agreujant la convivència entre les parts, demanant una pena de nou anys de presó i dotze anys d’allunyament, el màxim legal.
La defensa va sostenir que no hi havia cap testimoni directe dels fets i que totes les declaracions eren “de referència”. Va qüestionar la credibilitat de la víctima i va atribuir el seu estat emocional principalment al conflicte amb la parella sentimental. També va criticar que els vídeos aportats estiguessin retallats i va considerar que els missatges de l’acusat tenien una explicació alternativa. La defensa va sol·licitar l’absolució completa de l’acusat i la seva posada en llibertat immediata. La Fiscalia s’hi va oposar, considerant que no hi havia cap fonament per a aquesta petició. La sentència es notificarà el pròxim 13 de març.