CRITERI DESFAVORABLE
El Govern veu risc de fragmentació en la reforma electoral de Concòrdia
L’executiu alerta que el nou sistema de llistes obertes podria afeblir la governabilitat
Els consellers generals del grup parlamentari de Concòrdia.
El Govern ha emès un criteri clarament desfavorable a la proposició de llei qualificada presentada pel grup parlamentari de Concòrdia per modificar el règim electoral i del referèndum. El text legislatiu proposa canvis profunds, com la introducció de llistes obertes amb criteris de proporcionalitat en les circumscripcions territorials, l’eliminació del límit de candidatures que un ciutadà pot signar i ajustos en matèria de paritat de gènere. Tot i reconèixer l’esforç conceptual i el debat que planteja la iniciativa, l’executiu alerta que la reforma tindria efectes negatius en la governabilitat del país.
Trencaria l’equilibri entre estabilitat institucional i representativitat
Segons el criteri governamental, el nucli de la reforma plantejada afecta directament els mecanismes de distribució d’escons al Consell General i, en conseqüència, l’equilibri entre representativitat i estabilitat política, dos dels pilars del sistema democràtic. El Govern admet que el text no vulnera la Constitució, però considera que desvirtua la sistemàtica institucional actual i pot generar conseqüències no desitjades.
L’executiu qüestiona la viabilitat del sistema per fomentar la participació
Entre els arguments destacats, l’executiu posa en dubte la capacitat del nou sistema per reduir l’abstenció, fomentar la participació o corregir la desproporcionalitat. També assenyala que la proliferació de candidatures individuals podria derivar en un parlament altament fragmentat, amb representants elegits amb un percentatge molt baix de vots, fet que afebliria la cohesió parlamentària i dificultaria la formació de majories sòlides.
El Govern destaca que el sistema proposat obre la porta a una nova “constel·lació de personalitats independents” amb escàs suport electoral, fet que, en un context de feble institucionalització del sistema de partits, podria desdibuixar el debat polític programàtic i nacional. També qüestiona que la proposta pugui reduir la polarització, com defensa Concòrdia, i recorda que aquesta no ha estat fins ara una característica especialment accentuada del sistema polític andorrà.
En relació amb la proporcionalitat, el criteri admet que l’actual sistema, especialment a les parròquies, té un component majoritari fort, però alerta que la solució proposada pot acabar generant una sobrerepresentació de candidatures fragmentàries, sense cohesió ni capacitat de formar majories estables. A més, l’executiu veu amb preocupació la reducció del nombre mínim de signatures per presentar candidatures, que considera que pot incentivar la presència de “candidats freelance” amb opcions reals de ser escollits amb molt pocs vots.
A banda dels riscos relacionats amb la fragmentació, el criteri també apunta a un efecte institucional derivat del nou sistema proposat. En el marc actual, els consellers generals no poden formar part de l’executiu. Segons s’assenyala, si un parlamentari territorial accedís al Govern, això podria reduir la capacitat operativa de la majoria parlamentària, fins al punt que deixés de tenir garantida la seva condició de majoria. El text considera que aquesta situació podria introduir un desequilibri entre representants d’origen territorial i nacional, afectant el principi d’igualtat que estableix la Constitució.
Tot i el rebuig a la proposta, el criteri reconeix la voluntat del grup parlamentari impulsor d’obrir el debat sobre la reforma electoral i valora que el text aporta reflexions útils. El Govern es mostra obert a abordar aquesta qüestió en el futur, però considera imprescindible que qualsevol canvi d’aquest abast es faci a través d’un procés de debat tècnic, polític i de consens ampli, abans d’iniciar la tramitació parlamentària.