Expedients per no retolar en català

La Llei de la llengua pròpia i oficial estableix que tota la retolació dels establiments, així com els noms comercials i la publicitat que aquests realitzin, ha d’estar redactada en català. Aquest requisit, però, durant l’any 2025 va ser el principal incompliment de la norma, fet que va donar lloc a l’obertura de 54 expedients administratius contra els establiments implicats. Així ho va comunicar ahir el director del departament de Política Lingüística, Joan Sans, que va fer públiques les dades relatives als incompliments de la normativa lingüística detectats durant l’any passat.

Segons el balanç presentat, al llarg de l’any es van registrar un total de 100 queixes per possibles vulneracions de la llei, “que després són traslladades als departaments pertinents, la majoria a Comerç”, va apuntar Sans. D’aquestes, dues han acabat derivant en sancions. En onze casos, les empreses denunciades van corregir les irregularitats detectades i els expedients es van tancar amb resolucions favorables. Nou més van ser arxivats per manca de formulari, per insuficient concreció dels fets o perquè les situacions exposades no constituïen una infracció de la normativa vigent. La resta d’expedients continuen pendents de resolució i, segons va indicar ahir la ministra Mònica Bonell en roda de premsa, encara podrien acabar en noves sancions.

Les dues infraccions ja imposades corresponen, d’una banda, a un establiment hoteler que no disposava de formularis en català i, de l’altra, a un establiment de restauració que no garantia l’atenció al públic en aquesta llengua. En ambdós casos, la sanció ha estat de 1.201 euros, ja que els responsables dels establiments no van esmenar les deficiències dins del termini establert.

Pel que fa a la tipologia de les infraccions detectades, la major part de les queixes es concentren en l’àmbit dels noms comercials, la retolació i la publicitat, que acumulen més de la meitat del total. En segon lloc, se situen els establiments turístics i de restauració, amb 17 casos, seguits del personal que presta servei al públic, amb 14 incidències. També s’han registrat incompliments relacionats amb la llengua utilitzada per les institucions públiques (6), contractes i altres documents (5), el transport públic (2), les activitats públiques (1) i els mitjans de comunicació i les indústries culturals (1).

Cap permís denegat

L’aplicació de la llei ha comportat també que totes les renovacions del permís de residència vagin vinculades a l’acreditació d’un nivell mínim de català (A1), documentació que s’ha de presentar davant d’Immigració en el moment de renovar els papers. Aquest requisit, però, fins ara no ha impedit que cap persona es quedi sense la targeta de residència, tal com va explicar Bonell. “No tenim constància que s’hagi denegat cap autorització per no poder acreditar-ho”, va afirmar la ministra de Cultura, que va valorar aquesta dada com un símptoma del bon funcionament de la legislació.

El que sí que s’ha produït de manera habitual és l’atorgament de “molts certificats de seguiment dels programes de llengua i d’exempció”, segons va indicar la ministra. Bonell va subratllar també que els cursos de català continuen registrant una elevada afluència d’assistents, ja que “tothom sap que haurà d’acreditar aquest nivell”.