INFORME DE L'FMI
Robust però amb riscos sistèmics
El sistema bancari afronta riscos estructurals en un entorn internacional més exigent, segons el Fons Monetari Internacional
Seu del Fons Monetari Internacional a Washington.
Tot i l’aparent solidesa, el sector bancari andorrà està subjecte a diversos riscos que podrien tenir un fort impacte en l’economia nacional. Així ho alerta el Fons Monetari Internacional (FMI) en un informe recent sobre el sistema financer del país, que recorda que la dimensió del sector –amb actius consolidats que multipliquen per 5,5 el PIB– el converteix en un element clau, però també en una font de vulnerabilitat si no es gestiona amb prou previsió.
Entre els principals riscos identificats destaca la manca d’un banc central, que obliga els bancs andorrans a operar amb altes reserves de capital i liquiditat com a mesura d’autoassegurança. Aquesta situació limita l’accés directe a facilitats de liquiditat com les del Banc Central Europeu, un recurs fonamental en situacions de tensió en altres països. Així mateix, la concentració de crèdits a determinats sectors, la vinculació amb empreses del país i l’exposició a mercats internacionals són factors de risc addicional, especialment tenint en compte el petit mercat intern i la naturalesa del model de banca privada.
El sector bancari andorrà és sòlid però exposat a riscos sistèmics importants
L’informe remarca que els principals perills no són tant els riscos de crèdit –atès que molts préstecs són garantits– com els riscos reputacionals, operatius i de compliment normatiu. L’experiència viscuda amb la crisi de la BPA el 2015 és un record encara recent que il·lustra la necessitat de mantenir una supervisió estricta i contínua.
L’FMI recomana supervisió proactiva i regulació alineada amb els estàndards europeus
En aquest context, l’acord d’associació amb la Unió Europea es presenta com una oportunitat important, però també com un desafiament d’envergadura. El pacte preveu un període transitori de quinze anys durant el qual Andorra haurà d’alinear la seva legislació i supervisió financera amb els estàndards europeus. Això inclou no només el sector bancari, sinó també assegurances, gestió d’actius i mercats de valors.
Diversificar i mantenir alts nivells de capital és clau per a l’estabilitat
L’acord permetrà als bancs andorrans operar dins del mercat únic mitjançant el règim de “passaport europeu”, reduint costos de compliment i obrint portes a una clientela més àmplia. Però, a canvi, també suposa l’obertura del mercat andorrà a entitats financeres europees, cosa que incrementarà la competència. En aquest escenari, tant els bancs com la mateixa Autoritat Financera Andorrana (AFA) hauran de fer un esforç d’adaptació i reforçar les seves capacitats per garantir una transició ordenada.
El cas de Liechtenstein –un microestat similar– serveix com a referent: després de signar un acord similar, va aconseguir expandir fortament el sector financer i integrar-se amb èxit en el mercat europeu. El repte d’Andorra és seguir aquest model mantenint l’estabilitat i el control del seu sistema.
Més enllà dels riscos i les transicions normatives, l’informe de l’FMI reconeix els punts forts del sistema bancari andorrà. La seva estructura està dominada per tres grups bancaris, tots de capital andorrà, que operen sota un model mixt de banca privada i banca comercial. Els actius sota gestió (AuMs) –majoritàriament fora de balanç– s’han mantingut elevats i han assolit els 95.000 milions d’euros el 2024, vint vegades el PIB del país. Aquesta activitat genera una part significativa dels beneficis del sector i es concentra principalment en clients d’Andorra i Espanya, amb presència també a Europa i Amèrica.
A escala domèstica, el sector manté una elevada activitat creditícia, especialment cap a empreses i llars. El 41% dels crèdits es destina a no residents, la majoria a altres entitats bancàries per a la gestió de liquiditat. Aquesta diversificació geogràfica ha permès a les entitats andorranes liderar en rendibilitat entre els microestats europeus comparables: el 2022, el ROA va ser del 0,6% i el ROE del 6%.
Els bancs es financen quasi exclusivament mitjançant dipòsits –el 90% del total–, una tercera part dels quals procedeixen de clients internacionals. Aquesta estructura, combinada amb una elevada capitalització i una ràtio de liquiditat del 200% (molt per sobre del mínim requerit), garanteix estabilitat i capacitat de resposta davant possibles tensions de mercat.
Tanmateix, el model també comporta costos elevats: la ràtio de despeses sobre ingressos oscil·la entre el 70 i el 85%, en línia amb altres bancs especialitzats en banca privada. Per fer-hi front, l’increment dels tipus d’interès ha contribuït a millorar els marges i equilibrar el pes entre comissions i ingressos per interessos.