‘La fase del dia després’

San Marino ha fet públic l’informe sobre l’aplicació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, un document extens que detalla l’impacte polític, jurídic i administratiu del tractat. El país va negociar l’acord de forma paral·lela a Andorra i Mònaco, en un procés iniciat el 2015. Tant San Marino com Andorra van signar l’acord el desembre de 2023, i es troben ara en fase de planificació i implementació. L’informe sammarinès, elaborat per les secretaries d’Estat d’Afers Interns i d’Afers Exteriors, és un full de ruta sobre el que anomena La fase del dia després, centrada en la transposició de les normes europees i l’adaptació institucional necessària per aplicar l’acord.

L’acord transformarà institucions, lleis i serveis públics

El document, encarregat pel Consell Gran i General el març de 2025, posa èmfasi en la transformació profunda que suposa per a la república l’aplicació del dret europeu. No es tracta només d’un exercici jurídic, sinó d’un canvi de paradigma en la manera de funcionar de l’administració pública i en la relació entre Estat i ciutadania. San Marino reconeix que l’acord ha generat expectatives, però també incerteses, i constata que una part significativa de la població no disposa encara de la informació suficient sobre les implicacions reals del nou marc de relació amb la UE.

Beneficis destacats

Entre els beneficis més destacats, el govern espera un accés més ampli i segur al mercat interior europeu, la possibilitat de participar en programes comunitaris, una millora de la competitivitat de les empreses i més mobilitat per als ciutadans, especialment en àmbits com l’educació, el treball i els serveis. També es preveu un impacte positiu en sectors com els serveis financers, la digitalització, l’energia o el comerç electrònic, així com una millor protecció dels consumidors i de l’entorn regulador. L’informe considera que, a mitjà termini, l’associació pot contribuir a modernitzar l’economia del país i a enfortir les institucions.

Alhora, el document identifica diversos reptes estructurals. El principal és la limitada capacitat administrativa per absorbir i aplicar el volum de normes europees que implica l’acord. També es preveuen dificultats per garantir la coordinació entre departaments, la creació o reforç d’autoritats independents i la necessitat de formació especialitzada per al personal públic. L’informe alerta que el procés pot generar una sobrecàrrega si no s’aborda amb rigor, proporcionalitat i planificació. En aquest sentit, es demana evitar la burocratització i fer un ús intel·ligent dels recursos existents.

L’acord obliga el país a incorporar una part de l’acquis comunitari, a partir dels 25 annexos acordats amb la Comissió Europea. Aquesta obligació no és equivalent a la d’un estat membre, però sí que comporta compromisos jurídics i tècnics concrets. La recepció normativa es farà de manera esglaonada i es dividirà en dues fases: l’acollida de l’acquis històric i l’actualització constant dels nous actes europeus que s’adoptin en els àmbits inclosos en l’acord.

L’informe preveu una metodologia pròpia per a la recepció de normes, amb fórmules que van des de la transposició directa fins a l’adaptació parcial o dinàmica, segons el tipus de norma. Cada any es presentarà una llei òmnibus al Consell Gran i General per incorporar els nous actes a l’ordenament intern. Per garantir aquest procés, es crearà una estructura tècnica basada en punts de contacte a cada departament, coordinats per la Direcció de la Funció Pública i la Direcció d’Afers Europeus.

Aquesta estructura es reforçarà amb 41 noves contractacions, formació especialitzada i un pla de capacitació lingüística. També s’ampliarà la representació a Brussel·les i es desenvoluparà una plataforma digital de seguiment, que permetrà consultar en temps real l’estat d’implementació de cada norma. L’objectiu és garantir transparència, control i accés públic a la informació.

Calendari previst

El calendari previst estableix que durant l’any 2026 es faran les primeres adaptacions legislatives, amb una fase intensa de planificació i elaboració normativa entre el març i el setembre. Entre l’octubre i el desembre es preveu l’aprovació de les primeres lleis d’adaptació i la verificació de conformitat amb la UE. Aquest esquema es repetirà els anys següents, amb una dinàmica anual de recepció i execució. La plena entrada en vigor de l’acord, un cop ratificat pel Parlament Europeu i el Consell, podria produir-se a mitjan 2026.

El text també contempla la creació o adaptació de fins a vuit autoritats reguladores independents, algunes de ja existents i d’altres de nova creació. L’informe proposa que la gestió administrativa d’aquestes autoritats se centralitzi en una estructura comuna per optimitzar recursos. Es reforçarà especialment la supervisió en àmbits com la competència, els serveis digitals, l’energia o la protecció del consumidor.

El govern aposta per implicar la ciutadania en el procés a través d’una plataforma digital de participació i d’òrgans consultius com el Consell de la Joventut per Europa. Aquestes iniciatives volen afavorir la comprensió pública de l’acord i garantir una transició més democràtica i inclusiva. San Marino defensa que l’associació amb la UE és una oportunitat per consolidar una cultura administrativa més oberta, moderna i alineada amb els estàndards europeus.