PRESTACIONS SOCIALS
La despesa social bat rècords
L’administració pública i la CASS van transferir 327 milions en ajudes a col·lectius en situació de vulnerabilitat
L’edifici administratiu del Govern.
La despesa social a Andorra va assolir el 2024 el nivell més alt de la sèrie registrada, amb un total de 327 milions d’euros mobilitzats, segons les dades del Departament d’Estadística. Aquesta xifra representa un màxim històric en el finançament de prestacions i serveis adreçats a les llars, i consolida una tendència a l’alça que reflecteix l’envelliment de la població, l’increment de les necessitats assistencials i el pes creixent del sistema de pensions. L’import destinat a prestacions socials directes –288 milions– també marca una nova fita, tant en volum econòmic com en cobertura social, i reforça així el paper central de la CASS i l’administració pública en l’escut social del país.
Del total executat, 288 milions es van destinar a prestacions socials directes a les llars. La major part d’aquestes prestacions es van efectuar en metàl·lic, amb 281 milions d’euros transferits directament a les persones beneficiàries, mentre que 6,8 milions es van distribuir en espècie, com ara serveis sociosanitaris o ajudes materials.
L’import mostra una evolució marcada per l’escalada econòmica
La despesa per funció posa de manifest una clara orientació cap a l’atenció a la població gran. Les prestacions vinculades a la gent gran van concentrar el 60% del total, fet que situa aquesta categoria com el principal destí dels recursos socials. A continuació hi figuren les prestacions relacionades amb la salut i la malaltia, amb el 16,5%, i les relacionades amb la discapacitat, amb un 10%. Les transferències a supervivents representen el 7,2%, i les destinades a les famílies amb fills, el 4,8%. L’habitatge i la desocupació van absorbir percentatges més modestos, amb l’1,2% i el 0,4%, respectivament, mentre que l’exclusió social va quedar en un residual 0,1%.
El conjunt institucional destina fons a sectors prioritzats
El finançament del sistema es va recolzar majoritàriament en les cotitzacions socials, que van aportar 251 milions d’euros, equivalent al 77% del total. D’aquestes, 183 milions corresponen a les aportacions patronals i 68,4 milions als treballadors, autònoms i pensionistes. Les administracions públiques van complementar aquest finançament amb 72,7 milions provinents dels ingressos generals, mentre que altres fonts com els ingressos patrimonials van aportar 2,8 milions addicionals.
En l’anàlisi institucional, destaca amb claredat el paper central del Fons de la Seguretat Social, gestionat per la CASS, que va assumir 249,5 milions en prestacions, una xifra que representa prop del 77% de la despesa consolidada. L’administració central va gestionar 38 milions i els comuns, a través de l’administració local, van executar menys d’un milió. Les institucions sense ànim de lucre i les empreses no financeres van canalitzar un total de 4,7 milions, provinents sobretot de fons públics.
La CASS va assumir la totalitat de les prestacions relacionades amb la salut i la malaltia, que van pujar a 47,5 milions, així com les referents a la vellesa (149 milions), la discapacitat (26,7 milions), la supervivència (20,6 milions) i les ajudes familiars de base contributiva (5,6 milions). Per part seva, l’administració central va destacar per les seves aportacions a habitatge (2,94 milions), família i fills (8 milions) i desocupació (1,27 milions), mentre que l’administració local va centrar la seva acció en les polítiques d’habitatge i suport a col·lectius vulnerables.
Segons les dades de l’informe, la despesa en habitatge va sumar 3,4 milions en total, dels quals gairebé 476.000 euros van ser gestionats pels comuns i la resta, per l’administració central. En relació amb l’exclusió social, es van assignar 194.226 euros a través de prestacions en espècie, principalment des de l’àmbit local. També es destaca que l’administració local va mobilitzar 951.835 euros en prestacions socials, amb una distribució que combina ajudes per a famílies, discapacitats i persones grans. Aquestes dades posen de manifest que, tot i el seu pes pressupostari més reduït, els comuns exerceixen un paper rellevant en la resposta social de proximitat.
El sistema de protecció social s’estructura seguint el model Seepros de la Unió Europea, que permet la comparació estandarditzada entre països. El Departament d’Estadística recull anualment les dades dels diferents ens implicats –Govern, comuns, CASS i Fons de Reserva de Jubilació– per oferir una fotografia detallada del conjunt de la despesa social. L’informe també exclou les despeses de personal i es limita a les partides destinades específicament a transferències o serveis relacionats amb el benestar social.