El papa Lleó XIV qualifica de "deplorables" l'avortament, l'eutanàsia i la gestació subrogada

El papa Lleó XIV va rebre aquest divendres el Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu en l’audiència tradicional d’inici d’any, celebrada a l’Aula de les Benediccions, entre els quals hi havia l’ambaixador d’Andorra, Carles Álvarez. En el seu primer discurs d’aquest tipus com a pontífex, després de la mort del papa Francesc i del recent tancament del Jubileu de 2025, Lleó XIV va oferir una àmplia reflexió sobre l’estat del món, els conflictes internacionals i el debilitament del multilateralisme, tot reafirmant amb fermesa la defensa de la dignitat humana i del dret a la vida en totes les seves etapes. Lleó XIV va abordar de manera directa la qüestió de l’avortament, que va presentar com una negació del do de la vida. “Rebutgem categòricament qualsevol pràctica que negui o exploti l’origen de la vida i el seu desenvolupament; entre aquestes hi ha l’avortament, que interromp una vida en creixement i rebutja acollir el do de la vida”, ha condemnat.

El Papa va expressar també la seva “profunda preocupació pels projectes destinats a finançar la mobilitat transfronterera amb la finalitat d’accedir a l’anomenat dret a l’avortament segur” i va qualificar de “deplorable” que s’hi destinin recursos públics. “És deplorable que s’assignin recursos públics per suprimir la vida en lloc d’invertir-los a donar suport a les mares i a les famílies”.

Segons va afirmar, l’objectiu principal ha de continuar sent “la protecció de tots els infants no nascuts i el suport efectiu i concret a totes les dones perquè puguin acollir la vida”.

En el seu discurs, Lleó XIV va dedicar una part significativa a la família, que va definir com l’àmbit fonamental on s’aprèn a estimar i a servir la vida. El Papa va advertir sobre la progressiva marginació institucional de la família i l’augment de situacions de fragilitat, ruptura i violència domèstica.

El pontífex va afirmar que la vocació a l’amor i a la vida es manifesta “de manera privilegiada i única dins la família” i va assenyalar que la unió exclusiva i indissoluble entre un home i una dona comporta “un imperatiu ètic fonamental perquè les famílies puguin acollir i cuidar plenament la vida per néixer”.

En aquest marc, va vincular directament la defensa de la família amb la crisi demogràfica que afecta nombrosos països. “Això és, a més, una prioritat, especialment en aquells països que estan experimentant un descens dramàtic de la natalitat”, ha apuntat Lleó XIV

Rebuig de la gestació subrogada

En la mateixa línia, el pontífex va condemnar explícitament la gestació subrogada, que va descriure com una pràctica que atempta contra la dignitat humana. “En convertir la gestació en un servei negociable, es viola la dignitat tant de l’infant, reduït a un producte, com de la mare, en explotar el seu cos i el procés generatiu”, ha expressat. Segons Lleó XIV, aquesta pràctica “altera la vocació relacional original de la família” i instrumentalitza l’origen de la vida humana.

Eutanàsia i final de la vida

El Papa va estendre la seva defensa de la vida als malalts, a les persones grans i a les persones soles que sovint pateixen situacions de vulnerabilitat. En aquest context, va advertir contra les falses respostes al sofriment humà. “La societat civil i els estats tenen la responsabilitat d’oferir respostes concretes al sofriment humà, com ara les cures pal·liatives, i de promoure polítiques d’autèntica solidaritat, en lloc de fomentar formes falses de compassió com l’eutanàsia”, ha plantejat.

“La tutela del dret a la vida constitueix el fonament imprescindible de qualsevol altre dret humà”. Segons el Papa, una societat només pot considerar-se realment justa i desenvolupada “quan protegeix la sacralitat de la vida humana i s’esforça activament per promoure-la”. Les declaracions del pontífex deixen en incògnita les negociacions per la despenalització de l'avortament al Principat. Aquest parlament s'alinea amb la demanda de vida que va expressar en un acte al novembre el copríncep episcopal Josep-Lluís Serrano Pentinat. “Estem entregats a viure; aquesta vida no depèn de nosaltres. La vida se’ns ha donat per sempre. Tota la nostra existència és un sí a la vida”, va clamar llavors el copríncep durant la pregària pels fidels difunts.