L’USdA carrega contra Inspecció de Treball per no protegir l’assalariat

“Qui tutela les relacions laborals a Andorra és el servei d’Inspecció de Treball i aquest servei no està exercint de manera efectiva la seva funció de garant dels drets dels treballadors.” Aquesta és la denúncia formulada ahir per la Unió Sindical d’Andorra (USdA) en un comunicat en què expressa les deficiències de l’àrea de l’administració encarregada del control sobre la normativa laboral, però també les de la justícia en casos de plets entre treballador i empresa. Sobre Inspecció de Treball, el sindicat assegura que “no admet habitualment les denúncies presentades pels treballadors” i que, “quan les admet, pot trigar més de 24 mesos a actuar, buidant de contingut qualsevol dret laboral”. El sindicat expressa que aquesta dilació suposa que “quan un treballador arriba a judici a la Batllia, sovint no existeix cap resolució prèvia del servei d’Inspecció de Treball, tot i haver-se presentat la denúncia amb molta antelació”, i que “aquesta situació deixa el treballador desprotegit, sol davant l’empresa i sense el suport de l’administració que, en teoria, hauria de vetllar pels seus drets”. A més, continua, malgrat ser el denunciant, el treballador no és considerat part i, en conseqüència, “no té dret a conèixer les actuacions del servei d’Inspecció de Treball, no pot accedir a la informació ni a les conclusions de la inspecció. Només pot tenir coneixement de les actuacions si existeix una denúncia prèvia davant la Batllia i ho sol·licita expressament”.

El sindicat defensa que la situació descrita “no és normal ni inevitable”, i sosté que a Europa, abans d’acudir a la via judicial, “les parts estan obligades a presentar una denúncia prèvia davant l’administració laboral”, que els cita en un termini de 30 dies per mirar d’assolir una solució al conflicte. “A Andorra, aquest mecanisme protector no existeix de manera efectiva.” A més, critica un altre element distorsionador que dissuadeix el treballador d’acudir a la via judicial, que poden haver d’assumir les costes si perden el litigi. “A Europa, la justícia mai condemna en costes en procediments laborals, cada part assumeix els honoraris del seu advocat independentment dels resultats del judici”, sosté. Seguint amb la comparativa, es critica que quan un treballador sol·licita un desistiment (deixa la feina) per irregularitats greus de l’empresari i l’empresa no abona voluntàriament la indemnització, ha d’acudir obligatòriament a la Batllia, i “si el treballador no guanya el judici ho perd tot: la feina i la indemnització”. A l’entorn europeu, esgrimeix el sindicat, l’empleat segueix al lloc de feina fins que hi ha sentència i si la justícia no li dona la raó continua a l’empresa “sense perdre ni la feina ni els drets econòmics”. I per acabar torna a denunciar l’acomiadament no causal que “permet l’acomiadament arbitrari”.