L’FMI insta a prioritzar el lloguer assequible davant de la compra

El Fons Monetari Internacional (FMI) recomana al Govern centrar els esforços a millorar l’accessibilitat al lloguer assequible, en lloc de fomentar l’accés a la propietat. L’ens ho exposa en un document recent sobre la situació de l’habitatge al Principat. Segons l’FMI, el problema de l’habitatge al país està clarament vinculat al lloguer i afecta especialment les persones amb ingressos baixos, els treballadors temporers i els residents estrangers. És per això que considera que la promoció de la propietat, tot i tenir un cert impacte social, no representa una solució estructural i només beneficia una fracció molt limitada de la població.

L’informe constata que Andorra té una estructura de mercat immobiliari clarament orientada al lloguer. Aquesta particularitat es vincula al model de creixement del país, basat en una forta dependència de la immigració. L’FMI considera prioritari implementar polítiques públiques orientades a millorar l’accessibilitat al lloguer, especialment per als col·lectius amb més vulnerabilitat econòmica, com ara els treballadors amb sous baixos, els joves, els nouvinguts i els temporers.

L’FMI alerta que el problema d’habitatge frena l’economia i la contractació

Entre les propostes que planteja, hi ha l’adopció d’un enfocament de polítiques combinades que incloguin mesures tant a curt com a mitjà termini. En l’àmbit del suport directe als inquilins, recomana reforçar els ajuts al lloguer, amb transferències condicionades al nivell d’ingressos. Admet que aquests subsidis poden generar distorsions en el mercat, com ara increments artificials de les rendes, però defensa que poden ser útils per evitar situacions de precarietat extrema mentre es posa en marxa una oferta estructural d’habitatge assequible.

Prop de la meitat dels llogaters amb ingressos baixos destinen massa diners al pis

Pel que fa a la regulació del mercat, l’FMI no es posiciona frontalment en contra del control de lloguers, però adverteix que pot reduir la mobilitat i la disponibilitat d’habitatge si s’aplica de manera rígida. També assenyala que les pròrrogues automàtiques de contractes, com les aplicades a Andorra en els darrers anys, poden oferir estabilitat als inquilins però, alhora, frenar la rotació i dificultar l’accés a l’habitatge per a nous residents, especialment els treballadors temporals.

Una altra línia d’actuació destacada és la mobilització del parc existent d’habitatges, en especial els que es troben buits o infrautilitzats. L’FMI proposa incentius fiscals per als propietaris que posin els pisos de lloguer a preus assequibles, impostos específics per penalitzar l’infraús de l’habitatge i limitacions a les llicències de pisos turístics. Valora positivament la creació d’un impost sobre habitatges buits i la previsió d’un pla d’inspecció per reincorporar 3.000 unitats al mercat.

Els controls del lloguer poden ajudar, però també frenen l’oferta i la mobilitat

En relació amb la nova construcció, el Fons destaca la necessitat de promoure habitatge assequible a través de fórmules com la col·laboració publicoprivada, la reserva de percentatges de promocions per a residents de llarga durada i la creació d’un parc públic d’habitatge. Celebra la previsió de destinar 50 milions d’euros a la construcció de 300 pisos de lloguer regulat, així com la creació d’un Institut Nacional de l’Habitatge i un Fons de l’Habitatge.

L’informe també fa èmfasi en la necessitat de disposar de dades actualitzades, fiables i desagregades per dissenyar polítiques eficaces. Recorda que fins fa pocs anys les estadístiques sobre el parc immobiliari i sobre accessibilitat eren molt limitades.

Tot i que l’informe ofereix una anàlisi detallada de les condicions del mercat, l’FMI admet que les dades emprades, corresponents majoritàriament als anys 2018 i 2019, ja no reflecteixen amb precisió la realitat actual. L’estudi recorda que el 13,9 per cent de la població destinava més del 40% del seu ingrés disponible a l’habitatge, amb una incidència especialment elevada entre els llogaters amb rendes baixes.

Malgrat tot, l’organisme reconeix que la situació ha canviat de manera significativa en els darrers anys. Entre 2015 i 2022, el preu de l’habitatge va créixer un 61%, mentre que els salaris només van augmentar un 6% entre 2017 i 2021. També s’ha incrementat la presència de nous residents amb alt poder adquisitiu, i una part creixent de la promoció immobiliària s’ha orientat cap a habitatges de luxe, allunyats de la capacitat econòmica de la major part de la població. Tot plegat, segons el Fons, obliga a una actuació decidida, planificada i sostinguda en el temps per evitar que el problema de l’habitatge esdevingui un fre estructural al creixement econòmic del país i una font de tensió social permanent.