Poc patiment pel nivell de vida car

Tot i l’escalada constant dels preus i l’impacte directe que té en el dia a dia, el cost del nivell de vida no figura entre les principals preocupacions de la població andorrana. Només un 6,8% dels enquestats considera que caldria millorar aquest aspecte, molt per sota del pes que tenen altres problemàtiques com l’habitatge o el trànsit. Una dada sorprenent si es té en compte que l’encariment del cistell de la compra, el preu dels aliments i les despeses bàsiques s’han convertit en un maldecap recurrent a moltes llars. Aquesta baixa percepció pot indicar una certa normalització del cost elevat, una adaptació silenciosa o, simplement, una priorització diferent davant d’altres urgències socials més visibles.

El turisme rep menys mencions malgrat el seu pes essencial en  l’economia del país

Mentre el debat públic gira entorn del preu de l’habitatge, la saturació viària i els salaris baixos, altres àmbits rellevants queden relegats a un segon pla. Segons l’últim baròmetre del Centre de Recerca Sociològica, corresponent al segon semestre del 2025, hi ha sectors que, malgrat el seu pes en l’economia i el funcionament del país, pràcticament no preocupen la ciutadania. L’anàlisi dels temes menys mencionats com a problemàtics aporta una visió complementària sobre les prioritats socials i les zones de silenci del discurs col·lectiu.

Percepció

El cas més extrem és el del turisme, esmentat només per l’1% de la població. És un dels valors més baixos de tota la sèrie, i es manté estable des de fa anys. L’escassa preocupació pot indicar satisfacció amb el funcionament del sector, però també revela una desconnexió entre el seu pes econòmic i la percepció social. Una paradoxa similar es produeix amb el bloc “joves i mercat laboral”, que pràcticament no registra preocupació ciutadana, i amb l’atur, que literalment no apareix entre les respostes, amb un 0%.

L’escàs neguit per sectors estratègics pot indicar desconnexió social

En una línia similar, la manca d’oferta laboral només és esmentada per un 0,8%. Aquesta xifra ha caigut respecte al bienni 2020-2021, en plena crisi postpandèmia, quan superava el 5%. La percepció de millora del mercat de treball pot haver reduït la sensació d’inestabilitat, tot i que contrasta amb les reiterades alertes del sector empresarial sobre la manca de mà d’obra qualificada. Aquest darrer punt, de fet, només preocupa l’1,9% de la ciutadania, malgrat que afecta la competitivitat de sectors com la construcció, la restauració o la sanitat.

El comerç també cau en rellevància social, i queda integrat dins el bloc “comerç i turisme”, amb només un 0,8% de mencions. Això representa gairebé la meitat del percentatge assolit fa tres anys. El tancament de botigues, la digitalització i la transformació dels hàbits de consum semblen haver estat assimilats com una evolució natural, no com una problemàtica activa.

Pàrquings

Més enllà d’aquests blocs, hi ha altres àmbits que, tot i tenir una presència minoritària a l’enquesta, mostren canvis que cal observar. Un exemple és l’aparcament, que passa del 7% al 3,6% entre el primer i el segon semestre del 2025, una xifra que res té a veure amb la disminució de places d’aparcament en moltes parròquies, especialment a les centrals.

Pel que fa a la seguretat ciutadana, només un 3,1% la veu com una qüestió a millorar. Tot i que la percepció global és de seguretat elevada, la xifra és lleugerament superior a la registrada el 2024, i coincideix amb un augment puntual de delictes menors. Això pot indicar que, sense una resposta preventiva, la tranquil·litat percebuda podria començar a trontollar.

Un altre àmbit que presenta estabilitat és l’economia, amb un 2,6% de mencions. La dada ha variat poc en els darrers cinc anys, la qual cosa suggereix una valoració generalment positiva del context macroeconòmic. No obstant això, la seva poca presència en l’escala de prioritats pot amagar una confiança excessiva o bé una manca de coneixement sobre els riscos estructurals.