L’USdA retreu a Marsol l’ús polític de l’acord laboral amb la patronal

L’USdA carrega amb contundència en un comunicat contra la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a qui acusa d’haver utilitzat de manera “deliberada i política” un acord limitat amb la patronal per justificar una reforma de la Llei de relacions laborals que, segons denuncia el sindicat, evita afrontar els veritables problemes del mercat laboral. Segons recull el posicionament fet públic durant el tràmit parlamentari de la norma, el pacte signat amb la CEA el 23 de setembre es referia exclusivament a qüestions concretes del títol IV de la llei, i no tenia vocació de reforma estructural. Per això, l’USdA considera que l’ús que n’ha fet la ministra és una “instrumentalització” que crea una imatge de consens sindical que no existeix.

Nega que existeixi consens i lamenta l’omissió d’iniciatives essencials

El sindicat assegura que la majoria de les seves propostes van ser rebutjades durant el debat al Consell Econòmic i Social, sense alternatives ni voluntat de millora. A més, sosté que es van excloure sistemàticament totes les qüestions que qüestionaven el model actual de desequilibri i precarització laboral. Per a l’USdA, l’arrel del problema és clara: mentre continuï existint la figura de l’acomiadament no causal, parlar de drets col·lectius és una ficció.

També denuncia que el Govern ha buscat en tot moment construir un relat de diàleg i reforma que no es correspon amb la realitat del sector privat. En aquest sentit, lamenta que s’utilitzi el marc del CES per simular consensos que, en el fons, no tenen cap base efectiva.

L’USdA assenyala en el comunicat com a responsables directes d’aquesta situació la ministra Marsol, el cap de Govern i els grups parlamentaris que donen suport a la reforma. Segons afirma el sindicat, tenen l’oportunitat de corregir el text o bé d’assumir la responsabilitat d’haver consolidat un sistema laboral sense garanties ni negociació col·lectiva efectiva. El sindicat denuncia que, amb només quatre convenis col·lectius en dotze anys, Andorra no pot parlar de justícia social ni de modernització laboral.