Canvi d’actitud cap a les renovables

L’energia s’ha convertit en un dels grans temes de futur per al país, i l’últim baròmetre de l’Observatori, corresponent al segon semestre del 2025, certifica que la ciutadania està alineada amb els objectius de transició energètica. Un 84% de la població considera positiu que Andorra desenvolupi energies renovables dins del seu territori, en un context europeu d’acceleració cap a la descarbonització i amb una dependència externa històrica que es percep com una vulnerabilitat. Aquesta alta acceptació, transversal a ideologies, llocs de residència i condicions socials, consolida un canvi d’actitud que fins fa pocs anys era difícil.

L’aposta per produir energia pròpia no només respon a raons ambientals, sinó també a criteris econòmics i estratègics. Més de la meitat dels enquestats, un 53,2%, confien que les renovables ajudaran a contenir o reduir el cost de l’electricitat. Aquesta percepció pren força en un escenari marcat per l’encariment del cost de la vida i l’impacte de la inflació en les llars. Alhora, augmenta la consciència sobre els riscos d’una dependència energètica totalment externa, tant pel que fa als preus com a possibles interrupcions en el subministrament.

Preferències

L’informe de l’Observatori també mostra que la societat andorrana ja té preferències definides respecte a les fonts que caldria prioritzar. L’energia solar lidera clarament les respostes, amb un 55% dels participants que la identifiquen com la millor opció per desenvolupar. Tot i que històricament l’eòlica ha generat més debat, actualment rep el suport d’un 23%. La hidràulica, amb certa presència al país, obté un 20% de valoracions favorables. Altres fonts com la geotèrmica (8,4%) o la biomassa (2,8%) desperten un interès menor, fet que evidencia una inclinació cap a tecnologies conegudes i que es perceben com més accessibles.

Més del 50% creu que el canvi ajudarà a estabilitzar la factura a la llar

Una de les qüestions que sovint generen més controvèrsia és la ubicació de les instal·lacions. L’enquesta també recull aquesta sensibilitat, i la resposta majoritària és clara: un 53,2% aposta per un model híbrid que combini edificis públics o privats amb camps i zones no urbanitzades. Aquest enfocament equilibrat, basat en la diversificació d’espais, mostra una ciutadania disposada a acceptar la presència visual d’aquestes infraestructures si es fa amb criteri, distribució justa i impacte mesurat. En canvi, un 34% optaria només per zones allunyades dels nuclis habitats, i un 6,1% restringiria les instal·lacions a espais construïts. Aquestes dades són rellevants per planificar un mapa energètic realista i amb arrelament social.

A la llar

Tot i la predisposició favorable, la realitat actual mostra que la implantació d’energies netes a les llars encara és molt limitada. El sistema de calefacció més utilitzat continua sent el gasoil (56,6%), seguit pels radiadors elèctrics (25,2%). Les opcions més sostenibles, com l’aerotèrmia o la connexió a la xarxa de calor de FEDA Ecoterm, tenen una penetració mínima, amb un 5,3% i un 2,3% respectivament. Aquest desequilibri entre voluntat i pràctica posa de manifest l’existència de barreres econòmiques, tècniques i informatives que caldrà superar amb ajuts, finançament assequible i acompanyament personalitzat.

Una àmplia majoria avala iniciatives per disminuir la dependència

Un altre aspecte sensible és el paisatge. En un país de muntanya com Andorra, on l’entorn natural forma part de la identitat cultural i del model econòmic, especialment pel turisme, qualsevol intervenció territorial genera debat. Malgrat això, un 34% dels enquestats veu de manera positiva l’impacte paisatgístic de les renovables, mentre que un 19% el percep com a negatiu. El percentatge restant (35,4%) es mostra neutre o no té una opinió formada. Aquest resultat deixa espai per millorar la comunicació institucional i explicar com la tecnologia pot integrar-se en l’entorn sense malmetre’l.

Adaptació

La disposició ciutadana a participar en la transició energètica també es reflecteix en l’actitud cap als canvis individuals. Tot i que l’adopció de noves tecnologies domèstiques encara és baixa, l’enquesta apunta a una voluntat creixent de fer el pas, sempre que les condicions siguin favorables. Això confirma que la confiança en el model també es construeix des de l’experiència directa: veure resultats tangibles, entendre el funcionament de les instal·lacions i rebre suport durant el procés d’adaptació són factors clau per estendre l’ús de les renovables.

El conjunt de dades ofereix un escenari clar: hi ha una finestra d’oportunitat per accelerar la transformació del model energètic. No es tracta només d’una qüestió tècnica, sinó d’un procés amb arrels socials. Les dades assenyalen una ciutadania que, majoritàriament, no només accepta sinó que reclama un canvi en la manera de produir i consumir energia. Ara caldrà convertir aquesta predisposició en polítiques públiques decidides, amb una estratègia clara, finançament adequat i un diàleg constant amb la població. La transició energètica necessita tecnologia, però sobretot necessita consens i confiança per esdevenir una realitat compartida.