REPORTATGE
La màgia dividida del Nadal
Cada any, Nadal i Reis divideixen famílies entre tradició i nous costums. A Andorra, la màgia de les festes es viu a doble ritme.
Gent fent les compres de Nadal en una llibreria.
L’arribada de les festes nadalenques fa que torni un debat que es repeteix any rere any: quina celebració genera més il·lusió, el Pare Noel o el dia de Reis? Mentre una part de la població s’inclina per l’ambient familiar, les llums i les trobades pròpies de la Nit i el dia de Nadal, altres defensen la màgia de Ses Majestats d’Orient, la tradició arrelada i l’emoció del matí del 6 de gener. Una dicotomia que reflecteix canvis generacionals, noves influències culturals i la manera com evoluciona la vivència d’unes dates profundament marcades per la il·lusió, la infància i la celebració col·lectiva.
La convivència entre Pare Noel i Reis Mags reflecteix el canvi d’hàbits de moltes famílies
Javier Forero ho té molt clar: la seva festivitat preferida són els Reis Mags. Sempre s’han celebrat amb força a casa seva, però reconeix que els darrers anys han adaptat els costums per participar també de les festes del Pare Noel, motivats per l’entorn d’amistats i familiars que ho viuen intensament. “El Nadal ha guanyat molt pes, especialment amb els nens petits. Tot i així, a casa, els Reis continuen sent especials”, assegura.
Una opinió diferent és la de Mari Fernández. Ella i la seva parella celebren les festes de manera més tranquil·la, però confessa sentir-se més identificada amb el Pare Noel. “Els Reis em queden massa lluny. Em recorden que s’acaben les vacances”, diu. “El Pare Noel, en canvi, simbolitza l’inici del descans, i això sempre em genera més il·lusió.” Pedro Sanís, pare de dos nens petits de 2 i 4 anys, viu les dues festivitats amb intensitat. A casa seva es reparteixen els regals entre Nadal i Reis per mantenir viva la màgia durant més dies. “Els regals són equitatius, però reconec que el Pare Noel guanya pes perquè és l’únic moment en què podem ajuntar tota la família, tant la que viu a Andorra com la que tenim a Espanya.” Més enllà de les tradicions familiars, les vendes comercials també reflecteixen les preferències dels andorrans. En la secció de llibres, el títol més venut aquest Nadal ha estat El darrer secret, de Dan Brown, tant en català com en castellà. El segueix L’assistenta, de Freida McFadden, que ha guanyat popularitat arran de l’estrena de la seva adaptació cinematogràfica. En català, la sorpresa ha estat El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca, publicat al setembre. En castellà, destaca també La chica del lago, de Mikel Santiago.
Pel que fa a joguines, les versions miniatures han estat protagonistes: la mininevera Mini Brands i una minitaquilla secreta s’han situat al capdavant de les vendes. També han triomfat tots els productes relacionats amb el personatge Stitch. En jocs de taula, els més buscats han estat el penjat i Jumanji, que han tingut una forta demanda. Els comerços han confirmat que les vendes han estat iguals o lleugerament superiors respecte a l’any passat. El balanç és positiu, i la previsió és optimista.