L’altra cara de la temporada

“No escric això per assenyalar ningú ni per crear conflictes, ho escric per dir una cosa important: si et passa, no estàs sol.” Aquest fragment forma part d’un dels centenars de missatges que han aparegut recentment a les xarxes socials, en què diversos temporers –en la seva gran majoria d’origen argentí– han trencat el silenci per denunciar situacions que, segons relaten, s’han cronificat en el mercat laboral andorrà. Les queixes no són noves, però sí el volum, la contundència i la desesperança amb què ara es manifesten. Agressions verbals, pressió psicològica, amenaces velades, comentaris xenòfobs, jornades extenses sense compensació i un ambient de por estructural. Tot plegat conforma un panorama que molts defineixen com a “normalitzat”, però que segons els testimonis, “no s’hauria de tolerar”.

Narren inseguretat, cansament, soledat, impotència, dolor i frustració

“En molts negocis es viuen situacions que no s’haurien de normalitzar: humiliacions, comentaris ofensius, tensions constants, assetjament entre companys… i al voltant, silenci.” Amb aquesta frase, una persona anònima iniciava un fil compartit per desenes d’altres treballadors de temporada. El fil conductor: l’angoixa i la por de donar la cara per no perdre la feina, els papers o el lloc on viuen.

Les seves veus exigeixen respecte, visibilitzen històries i desafien normes

Aquestes denúncies han provocat un fort ressò dins la comunitat de temporers, especialment entre argentins que, aquest hivern, han arribat al país buscant oportunitats que molts reconeixen que no han trobat. “A Andorra esclavitzen la gent que busca un futur millor. I aquest no és el lloc per fer-ho”, afirma Sebastián, que va decidir tornar a l’Argentina després de patir episodis de maltractament que, segons diu, li van afectar greument la salut mental.

Els missatges es repeteixen, sovint amb noms canviats però relats similars. “Treballes més de 10 hores, et parlen malament, no pots queixar-te perquè et fan fora. Et prometen una cosa, però la realitat és una altra”, lamenta una altra treballadora. “Hi ha gent que es trenca per dins, i quan se’n van, encara se senten culpables. Però marxar no sempre és rendir-se, a vegades és salvar-se.”

Aquesta visió crítica s’estén també cap a les institucions. Molts coincideixen a assenyalar la manca d’inspeccions laborals, de canals de denúncia segurs i de suport efectiu. “El Govern mira cap a una altra banda. L’Associació d’Argentins guarda silenci. Aquest silenci també és una forma de violència”, denuncia un altre usuari.

Confrontació

Tot i que alguns comentaris han estat rebutjats per d’altres usuaris que consideren que la crítica generalitza, el sentiment majoritari que es desprèn del debat és que alguna cosa ha canviat. “La situació no és com abans. Ara tot és més dur, més fred, més explotador”, diu una treballadora que fa més de cinc anys que repeteix temporada. Altres apunten que la nova onada migratòria, especialment d’argentins, colombians i peruans, ha fet créixer la tensió laboral i social, i ha empitjorat les condicions de contractació. “Si en 72 hores els temporers no es presentessin a treballar, el país col·lapsaria”, afirma una veu anònima. En paral·lel, també es denuncia una certa divisió dins la mateixa comunitat immigrant. “El problema no són els andorrans. El problema són alguns estrangers amb papers que fan mal a altres estrangers. No hi ha res més superb que un immigrant regularitzat”, escriu un xilè. En aquest sentit, es parla també de “por a assenyalar”, no només per part dels treballadors, sinó també dins les entitats que haurien de donar suport.

Malgrat la duresa de moltes opinions, no tot són crítiques. Algunes veus recorden que hi ha empreses amb bones pràctiques i responsables que tracten els seus equips amb respecte. Però reconeixen que “són l’excepció i no la norma”. El debat sobre les condicions no és nou, però aquest hivern ha esclatat en un espai públic com mai. Les xarxes han donat veu a qui, fins ara, callava.