Llarga vida després dels 65

L’envelliment de la població ha deixat de ser només una dada demogràfica per convertir-se en una realitat visible. Segons l’últim informe del Departament d’Estadística, les persones que arriben a l’edat de jubilació poden esperar viure, de mitjana, gairebé 22 anys més. Segons les dades del 2024, l’esperança de vida als 65 anys a Andorra és de 21,8 anys. Ara bé, si es pren com a referència la mitjana del període 2020-2024, la xifra és lleugerament inferior, amb 21,2 anys. Aquesta mitjana és la que recomana utilitzar el Departament d’Estadística per obtenir una visió més estable i evitar distorsions puntuals.

21,2 anys és l’ esperança estimada en jubilar-se

Les dones continuen liderant la longevitat. En el cas femení, l’esperança de vida als 65 anys arriba fins als 23,5 anys, mentre que en el cas dels homes és de 19,8 anys. Aquesta diferència de 3,7 anys entre sexes és una constant que es manté al llarg del temps i que confirma el patró observat també en altres indicadors demogràfics del país. Amb aquestes xifres, una dona que es jubila avui pot esperar arribar, de mitjana, als 88,5 anys, mentre que un home arribaria fins als 84,8.

L’esperança femenina supera la masculina en més de cinc anys

En una societat on la jubilació marca l’inici d’una nova etapa, aquestes dades obren diversos interrogants sobre com es planifica el temps posterior a la vida laboral. Més de dues dècades de vida després dels 65 anys impliquen nous reptes individuals i col·lectius: des de la sostenibilitat del sistema de pensions fins a la promoció d’un envelliment actiu i saludable.

L’estimació global d’esperança en néixer és de 84,1 anys al Principat

Distorsions

L’informe recomana prendre com a referència la mitjana del període 2020-2024 per evitar distorsions puntuals, especialment en un país de dimensió reduïda com Andorra. Segons aquesta mitjana, la xifra global d’esperança de vida als 65 anys és de 21,2 anys, amb 19,1 per als homes i 23 per a les dones.

El comportament d’Andorra en el context europeu és rellevant. Tot i no liderar el rànquing, el Principat es manté en una posició alta. Per exemple, Espanya presenta una mitjana de 22 anys d’esperança de vida a partir dels 65 anys, mentre que França també marca aquest mateix registre. Luxemburg se situa lleugerament per damunt, amb 21,4 anys, i Liechtenstein és un dels pocs països que superen els 22,0 anys. Per contra, la mitjana de la Unió Europea dels vint-i-set països és de 20,4 anys, una xifra clarament inferior a la d’Andorra.

La diferència entre sexes també es reprodueix a escala internacional. A Espanya, les dones viuen 23,9 anys més després de la jubilació i els homes 19,9, mentre que a França les dones arriben als 23,7 anys i els homes als 20. Aquest patró es repeteix arreu d’Europa i té implicacions directes en l’àmbit sanitari, social i econòmic. A més vida, més necessitats d’atenció, de recursos i de planificació. A més, si es considera l’esperança de vida en néixer, Andorra presenta una mitjana de 84,1 anys el 2024, amb una diferència de 5,3 anys entre dones (86,7) i homes (81,4). Aquesta distància, superior a la mitjana europea, reforça la necessitat d’abordar l’envelliment des d’una perspectiva de gènere. Liechtenstein i Espanya superen Andorra en longevitat masculina, però el Principat manté posicions destacades a escala global.

A l'alça

L’informe també evidencia que la longevitat no ha deixat de créixer en els darrers anys. Entre el 2020 i el 2024, l’esperança de vida als 65 anys ha passat de 20,4 a 21,8 anys. Aquesta progressió estable, amb lleugeres oscil·lacions, mostra una tendència positiva que posa en relleu la millora de les condicions de vida, l’atenció sanitària i els hàbits saludables de la població.

Més enllà de les dades recollides a l’informe, la realitat d’un envelliment sostingut comporta diverses implicacions que superen l’àmbit estadístic. El temps posterior a la jubilació és ara una etapa estructurada, amb molt potencial per al creixement personal, la participació comunitària i l’activitat física i intel·lectual. Però també és una etapa que reclama polítiques públiques específiques, serveis adaptats i una mirada social que vagi més enllà del concepte clàssic de “retirada”.

Amb gairebé 22 anys de vida després dels 65, les persones jubilades a Andorra tenen davant seu una etapa llarga i, potencialment, activa. La societat, les institucions i el sistema econòmic hauran de continuar adaptant-se a aquesta realitat per garantir que la longevitat vagi acompanyada de qualitat de vida.