Un sopar que pot sortir car

Durant els sopars de Nadal, el moment distès entre treballadors i empresaris, una fotografia pot ser el desencadenant de tots els mals o, com a mínim, d’un ensurt per a les corporacions i els assalariats. Motivats pel moment, alguna copa de més, la sensació d’impunitat i cert morbo per compartir aquests espais amb els companys de la feina fora d’un ambient purament laboral, es poden produir comentaris, accions i fotografies que, l’endemà, després d’una dutxa freda i un cafè calent, poden provocar penediment.

Però, fins a quin punt, si l’empresa en què treballem publica una fotografia on apareixem beguts o, simplement, reproduint alguna actitud que ens pugui suposar un perjudici, el treballador pot reclamar a l’empresa o, fins i tot, obrir un procediment a la Batllia? Segons José Luis Torrecilla, advocat a l’agència Xpert, especialitzada en l’àmbit de la protecció de dades, segons la Llei qualificada de protecció de dades, “el consentiment és necessari” si una empresa vol publicar una fotografia en què aparegui un treballador “amb una finalitat legítima”. En aquest cas, les fotografies fetes pels mateixos treballadors quedarien fora de la legislació.

En aquests casos és d'aplicació el que dicta la llei de Protecció de Dades

Segons Torrecilla, si el treballador vol que aquesta imatge es retiri, podria actuar de dues maneres: la primera, per la via administrativa, demanant el dret d’oposició a la imatge davant el representant legal de l’empresa o l’Agència de Protecció de Dades d’Andorra. La segona provocaria l’obertura d’un expedient a la Batllia si el treballador considera que la imatge afecta el seu honor i li comporta uns danys i perjudicis. En aquesta línia, la legislació, com va remarcar Torrecilla, “és d’aplicació exclusiva a les persones jurídiques” i, per tant, només es podrien obrir aquests procediments si les fotografies van ser realitzades o publicades per l’empresa o per un fotògraf professional.

Tot i això, al centre de la llei hi ha estipulat el dret de consentiment i, tot i ser un particular qui les publiqui, també és una mostra de respecte preguntar als companys de treball si voldrien aparèixer en aquesta mena de publicacions que, normalment, passen desapercebudes, però que en casos extrems poden marcar trajectòries professionals.