DISCURS DEL CAP DE GOVEN
Espot crida al diàleg i al consens per afrontar els grans reptes de país
L’Executiu escull Casa Rossell per al missatge de Cap d’Any per la simbologia de l’espai al voltant de l’entesa
Xavier Espot a Casa Rossell.
El discurs de Cap d’Any del cap de Govern es va pronunciar en un escenari carregat de simbolisme: la casa Masover de Casa Rossell, a la Cortinada. Aquest espai, nascut dels litigis i dels acords entre famílies de les valls del nord d’Andorra, “ha estat testimoni al llarg dels segles de la capacitat d’entesa i superació que ha definit històricament el poble andorrà”, tal com va remarcar Xavier Espot. No és casual, doncs, que el cap de Govern escollís aquest indret per apel·lar al diàleg i al consens com a eines imprescindibles per afrontar els principals reptes del país. En aquest context, Espot va convidar la ciutadania a “dedicar uns instants a pensar en el futur del nostre país i com totes i tots contribuïm a construir-lo”, recordant la importància de la implicació de cadascú en la construcció d’una Andorra millor.
“Dediquem uns instants a pensar en el futur del nostre país i com tots contribuïm a construir-lo”
El fons del discurs va centrar-se en els principals reptes del país, amb especial èmfasi en l’habitatge i el poder adquisitiu, que Espot va situar com a eixos centrals de l’acció de Govern. Va recordar que, a partir del 2027, s’iniciarà una desintervenció gradual i progressiva dels lloguers, mentre que l’executiu continuarà ampliant el parc públic d’habitatges i desplegant el programa d’accés al primer immoble de propietat. A tot plegat s’hi suma l’increment del salari mínim, que el 2026 superarà per primera vegada els 1.500 euros.
“La desintervenció dels lloguers es farà amb límits clars i mecanismes de seguiment”
“L’habitatge no és només un bé material; és el lloc on construïm i desenvolupem el nostre projecte vital, on eduquem els nostres fills i on ens sentim segurs”, va remarcar Espot, tot detallant que la futura desintervenció dels lloguers es farà “amb límits clars i mecanismes de seguiment”, per evitar increments desproporcionats i garantir “la màxima seguretat social i jurídica per a totes les parts”. Aquest plantejament es va emmarcar dins la voluntat del Govern de donar resposta als factors que han augmentat la pressió sobre el mercat immobiliari, com l’increment demogràfic, la inversió estrangera i l’obertura econòmica. Per fer-hi front, Espot va recordar l’impuls d’un projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible (òmnibus 2), orientat a regular millor els fluxos migratoris i la inversió estrangera.
La relació amb la Unió Europea també va ocupar un lloc central en el missatge. Espot va advertir que el pròxim trimestre serà determinant: el Consell de la UE haurà de pronunciar-se sobre la naturalesa jurídica de l’acord d’associació, pas previ a la signatura del text definitiu. Un cop signat, l’acord haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu, moment en què, segons va reiterar, es podrà convocar el referèndum previst.
“Aquest és un procés complex i llarg, en què hem de garantir la transparència i la participació directa de la ciutadania”, va defensar Espot, tot apel·lant a la responsabilitat i al sentit comú, i afegint que “Andorra necessita construir un futur compartit amb els nostres països veïns i amb la Unió Europea”.
Finalment, el cap de Govern va recordar que el 2025 s’ha posat en marxa el procés de reflexió col·lectiva Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia, anunciat en el discurs de l’any passat, i que culminarà al gener amb la celebració d’una assemblea ciutadana. Està previst que els resultats es donin a conèixer el mes de març i que es comparteixin amb la ciutadania i amb totes les forces polítiques, amb l’objectiu de “millorar les decisions públiques i preparar el país per als reptes dels pròxims decennis”.
El tancament del discurs va apel·lar al sentiment d’andorranitat, recordant l’experiència de la gent que fa dècades treballava a les muntanyes i les utilitzava com a mitjà de vida i de supervivència, “en un entorn dur”. Aquesta història, va subratllar, continua escrivint-se per les noves generacions, “cada cop més preparades i amb noves inquietuds”.