L’any tanca amb reptes i canvis que defineixen l'actualitat del país

El Principat ha viscut un any marcat per fets, decisions i canvis que marcaran el full de ruta del país a mitjà i llarg termini. Per recordar què ha passat, cal mirar enrere i repassar algunes de les notícies més rellevants que han definit l’actualitat del país al llarg dels darrers dotze mesos.

L’acord d’associació amb la Unió Europea ha continuat sent un dels principals eixos del debat polític al llarg de l’any. Les darreres dades de l’Observatori de l'AR+I, corresponents a finals d’any, mostren una opinió pública pràcticament dividida, amb un 35,2% de la població que considera que l’impacte de l’acord serà positiu i un 34% que en té una visió negativa, un escenari que suposa un canvi de tendència respecte a l’any anterior. En paral·lel, el Govern va reconèixer aquest novembre que no existeix consens entre els estats membres de la Unió Europea sobre la naturalesa jurídica de l’acord, mentre que una carta del president francès, Emmanuel Macron, va reforçar la possibilitat que el text acabi sent un acord mixt. Fa uns dies, el cap de Govern, Xavier Espot, va admetre que l’anunci d’un referèndum abans de concretar-ne la data ha contribuït a polititzar el debat i a tensionar les posicions, tot i assegurar que l’executiu continua compromès a portar-lo a terme.

En aquest context polític, i en un any en què el Principat ha arribat als 88.941 residents a data 30 de novembre del 2025 i on el maig es va nomenar com a nou copríncep episcopal Josep-Lluís Serrano Pentinat –que va agafar el relleu de Joan-Enric Vives, que va ocupar el càrrec durant 22 anys–, també ha generat debat la posada en marxa del sistema Entry/Exit. Aquest sistema europeu, que registra informatitzadament totes les entrades i sortides de persones a Andorra i a l’espai Schengen amb l’objectiu de reforçar la seguretat, havia despertat preocupació al sector hoteler per les noves exigències sobre treballadors temporers. Finalment, gràcies a les negociacions amb Espanya, la seva aplicació s’ha ajornat fins a l’abril del 2026, cosa que permetrà completar la temporada d’hivern amb normalitat i adaptar els procediments d’immigració a les noves bases de dades europees.

L’habitatge, un altre tema central de l’any, ha continuat sent una de les majors preocupacions de la població. En aquest sentit, la Unió Sindical d’Andorra (USdA) i la Coordinadora per un Habitatge Digne han criticat el Govern, assenyalant que polítiques com la Llei de la Inversió Estrangera i la Llei Òmnibus han afavorit l’especulació i l’increment dels preus. L’USdA, per exemple, ha advertit que és pràcticament impossible trobar habitatges per sota dels 2.000 euros al mes i ha remarcat que garantir el dret a un habitatge passa per situar el salari mínim en 2.500 euros o posar fi a un mercat de lloguer descontrolat que obliga a destinar gran part del sou al pagament d’un pis. També la Taula de l’Habitatge de l’Alt Urgell ha constatat com la pressió sobre el mercat immobiliari està afectant les zones limítrofes, amb lloguers que han passat de 300-400 euros a 1.200 en alguns municipis. Per fer front a aquesta situació, el Govern i els comuns validaran a principis de l'any vinent els estudis de capacitat de càrrega parroquials, que permetran revisar i adaptar els plans d’ordenament urbanístic.

Tot això ha coincidit amb obres importants a la capital, com la reforma de la plaça del Poble d’Andorra la Vella i la renovació de la Casa de la Vall. Pel que fa a la mobilitat, enguany també ha destacat la posada en marxa dels canvis a les línies de bus nacional, que es van implementar el passat juliol. Segons l’enquesta de satisfacció de Coopalsa, que es va realitzar durant l'agost, la valoració global del servei ha baixat una mica respecte a l’any passat, però l’empresa ho atribueix a l’adaptació necessària dels usuaris després de la reorganització de les línies.

Pel que fa a la salut, s’han de destacar novetats com la posada en marxa del nou centre de salut mental i de la nova unitat de mama de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell que, segons es va informar el 21 de novembre, des del seu inici el 13 de gener havia realitzat 32 cirurgies. A més, l’hospital impulsa un projecte pioner que analitzarà si la dieta mediterrània pot alleujar els efectes secundaris de la quimioteràpia en dones amb càncer de mama, amb el suport del SAAS i de l’Hospital Clínic de Barcelona, gràcies també als 8.477 euros que es van recaptar a la darrera edició de la Cursa de la Dona.

Quant a cultura, és important destacar que el Govern ha anunciat que es troba treballant en una nova llei de drets d’autor amb l’objectiu de donar resposta a les limitacions detectades en l’àmbit digital, especialment pel que fa a l’ús de música amb drets d’autor en plataformes com Instagram i Facebook. També s'han valorat positivament els resultats de la primera edició de l’ajut de 40.000 euros destinat a impulsar la projecció internacional dels artistes, així com la participació per primera vegada d'editors andorrans a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara. A més, s'ha anunciat el trasllat de les dependències de l'Arxiu Nacional a l'Hotel Rosaleda el gener del 2026.

Finalment, l'any esportiu ha estat marcat per la celebració dels Jocs dels Petits Estats, on l’equip nacional va aconseguir al maig un rècord de 38 medalles, amb destacats com Kevin Teixeira (tres ors i un bronze) i Nahuel Carabaña (tres ors). També ha estat rellevant l’ascens de l’FC Andorra al futbol professional després de baixar a Primera RFEF, l’estrena del Nou Estadi de la FAF, el pas de la Vuelta a Andorra amb una etapa íntegra al Principat el 25 d’agost, i la primera edició de l’esdeveniment Andorra Cycling Masters, amb Primoz Roglic com a vencedor.