La recaptació pel tabac s’enfonsa i l’executiu ja no la veu estructural

Els comptes del Govern a 30 de setembre confirmen el que ja apuntaven les dades dels darrers mesos: el tabac deixa de ser un pilar estable per a les finances públiques. Segons recull el document Execucions pressupostària i comptable, l’import liquidat per la taxa al consum –que concentra principalment els ingressos provinents de les importacions de tabac– ha estat de 68,5 milions d’euros, molt per sota dels 101 milions recaptats el 2024, fet que representa una caiguda interanual de 32,5 milions, és a dir, un descens del 32%.

L’impacte també es fa evident quan es compara amb el pressupost previst per al 2025, que calculava uns ingressos de 116 milions d’euros en concepte de tràfic exterior. Finalment, s’han liquidat 69 milions, una execució del 60% i una caiguda de 47 milions respecte de l’esperat.

68,5 milions suposa la taxa al consum fins al setembre

Davant d’aquesta caiguda, el mateix executiu atribueix el descens a una reducció del diferencial de preus amb els països veïns –especialment amb Espanya–, a la normalització de les compres després del pic postpandèmic i a un canvi d’hàbits en el consum de tabac tradicional, que afecta directament el volum d’importacions. El document subratlla que aquesta davallada s’ha produït tot i haver mantingut volums similars d’entrada de turistes, fet que reforça la tesi d’un canvi estructural de comportament de consum.

442 milions de despeses reals amb el 70% executat

En aquest context, el mateix informe deixa clar que els ingressos derivats d’aquest àmbit “no són considerats com a estructurals”, ja que depenen de “situacions conjunturals que poden variar amb el temps”. És per això que el Govern planteja la necessitat de reduir progressivament la dependència d’aquesta font de finançament, i avança cap a una fiscalitat basada en impostos directes més estables i predictibles.

Els comptes públics tanquen amb 29 milions d’euros en inversions reals

Aquesta realitat obliga el Govern a replantejar el seu model fiscal, basat històricament en impostos indirectes derivats del consum i el comerç, i a diversificar cap a figures impositives directes com ara l’IRPF o l’impost de societats, que han mostrat un comportament més estable.

A banda del tabac, l’informe també posa de manifest altres punts sensibles en la gestió econòmica i pressupostària. Un d’ells és la caiguda general d’ingressos per drets i taxes, que han passat de 33,7 milions previstos a 21,9 milions executats, amb una execució del 65%. En concret, la partida de drets de matrícula i inscripcions només s’ha executat en un 58% i la de taxes administratives, en un 62%, fet que pot indicar una activitat inferior a la prevista o una sobreestimació inicial.

Habitatge

Tot i les dificultats derivades de la caiguda d’ingressos pel tràfic exterior, el balanç econòmic presentat pel Govern també reflecteix una contenció de la despesa i una priorització d’inversions socials i estratègiques. Segons les dades oficials, la despesa total liquidada ha estat de 442 milions d’euros, xifra que representa una execució del 70% respecte als 628 milions pressupostats per a tot l’any.

Una part destacada d’aquesta despesa s’ha destinat a protecció social i habitatge, dos àmbits prioritaris de l’acció pública. Els ajuts a l’habitatge, que inclouen subvencions al lloguer, a la compra i altres suports, han sumat 11 milions d’euros, amb una execució del 86% de la partida. També es van incrementar les transferències destinades a col·lectius vulnerables, com ara persones amb discapacitat, gent gran i famílies monoparentals, amb una despesa global de 35,6 milions, gairebé el 90% del previst.

En matèria d’infraestructures, les inversions reals executades fins al setembre van assolir els 29,2 milions d’euros, especialment en actuacions viàries, infraestructures escolars, eficiència energètica i edificis públics. Dins d’aquesta línia, es va mantenir la continuïtat d’obres com el vial de la Massana o millores a la xarxa de carreteres generals, així com l’adquisició d’autobusos més sostenibles.

Un altre eix destacat és la digitalització de l’administració, amb una despesa de 2,2 milions d’euros en serveis informàtics i sistemes de gestió, que han de permetre la implantació de noves plataformes digitals de tramitació, signatura electrònica i relació amb la ciutadania. El document també recull la consolidació de projectes relacionats amb smart cities i la transformació digital de serveis públics.

Finalment, el Govern ha dedicat 13,8 milions a la recerca, la innovació i el desenvolupament tecnològic, tant en col·laboració amb l’agència Andorra Recerca + Innovació com amb entitats privades, amb l’objectiu de diversificar l’economia i crear ocupació qualificada.

En conjunt, l’executiu defensa que ha aconseguit mantenir l’equilibri entre disciplina fiscal i despesa social, i que el model pressupostari es manté estable tot i els desafiaments. El document conclou amb l’afirmació que el compromís amb la sostenibilitat financera continua sent ferm, amb una aposta creixent per una fiscalitat més estructurada, menys dependent del consum i més alineada amb els estàndards internacionals.